Homenatge republicà

Aquesta setmana passada es va fer, per part de l’ajuntament de París, un homenatge als republicans que varen alliberar la capital francesa del jou nazi el 24 d’agost de 1944. S’han hagut d’esperar poc més de cinquanta per aquest merescut reconeixement. Així, es de recordar l’oposició de la dreta gaullista francesa contra tot homenatge a uns soldats que, a més de republicans, eren majoritàriament comunistes. Bé, al marge del fet puntual de l’acte d’ofrena, vull destacar una anècdota que m’ha fet escriure aquestes línees. Vaig veure el Telediario del migdia (cosa no habitual amb jo) precisament el dia que era notícia l’homenatge dut a terme a París. A l’esmentat programa, el presentador, va donar la informació de la següent forma:

«Homenaje del Ayuntamiento de París a los españoles que liberaron la ciudad del dominio nazi [...]»

Quan vaig sentir això em vaig quedar amb la boca oberta. Sabia que hi havia un desconeixement–manipulació de la història recent, però no m’esperava que s’arribés a n’aquests extrems. I perquè afirmo rotund això? Anem a veure; els que alliberaren París, no eren espanyols, eren republicans que havien nascut a l’Estat espanyol. Pel que no ho sàpiguen, uns dels primers decrets repressors que va aprovar en Franco i els feixistes després d’haver guanyat la guerra fou un que va llevar la nacionalitat espanyola als «rojos» que s’havien exiliat. Així, el republicans exiliats eren jurídicament apàtrides. I això no fou un fet baladí o anecdòtic ja que, a títol d’exemple, els nazis es justificaren en aquesta falta de nacionalitat per assassinar a milers de republicans als camps de concentració, Mathausen al cap davant. Si llavors l’Estat espanyol els va negar la nacionalitat, governés qui governés, ara no ha de pretendre reclamar la seva obra. Una tasca bèlica resistent que fou una contribució a la República i a la lluita antifeixista sense cap intenció d’espanyolitat (els nacionales eren els altres). A més, s’ha de recordar que el primer tanc que va entrar al París alliberat es deia Gernika, i estava pilotat per gudarris del Partit Nacionalista Basc, però això ja és una altra història.