Onze de setembre

Avui, és una efemèride especial en el si del pensament i de la història política. L’onze de setembre és una data destacada entre les destacades. Pels desmemoriats, recordem que cada onze de setembre es commemoren tres esdeveniments que, tenyits de sang, han marcat l’estructura política de la nostra societat. El primer onze de setembre al que hem de fer esment fou el de l’any 1714. Aquell dia, les trobes castellano–franceses de Felip d’Anjou entraren a Barcelona acabant amb les llibertats del poble català. El mallorquins, caparruts com sempre, aguantàrem fins a l’any 1715. L’altre onze de setembre fou el de 1973. Aquell any, a Xile, les tropes comandades per Augusto Pinochet i dirigides per la CIA i els Estats Units, acabaren amb l’esperança de construir el socialisme amb llibertat sobre una democràcia parlamentària burgesa. Salvador Allende fou la seva principal víctima, junt a més de vint-i-tres mil ajusticiats pels repressors feixistes. Per últim, el darrer «onze de setembre» és més recent. Fou el de l’any 2001. Un grup de terroristes islamistes atacaren les torres bessones de Nova York i el Pentàgon. Allà començava, pròpiament, el segle XXI. Un segle que ha partit marcat per la por, la repressió i la retallada de llibertats. La lluita antiterrorista ha servit d’excusa a la dreta neoconservadora per convertir els ciutadans en súbdits. Esperem que, com a darrera esperança, hi hagi qualque any un onze de setembre que serveixi per iniciar una nova etapa de llibertat, igualtat i justícia social entre els homes.