La reforma del Senat

Aquesta setmana passada s’ha parlat força sobre els primers detalls que ha avançat el Govern, per boca del ministre Jordi Sevilla, de la reforma constitucional. Així, i en quant a la necessària reforma de la Cambra Alta, s’ha dit que està previst introduir un dret de veto del que disposaran les Comunitats Autònomes per impedir, o alentir (això encara no es sap), l’aprovació de determinades lleis. Es diu que aquelles Comunitats amb llengua pròpia i dret civil foral tindran el dret de vetar les lleis estatals que els puguin afectar. Per contra, s’ha filtrat que també es concedirà a les quinze Comunitats Autònomes, i a les dues Ciutats Autònomes africanes, el dret de vetar aquelles normes legislatives estatals que puguin rompre la «solidaritat» entre territoris. No fa falta dir que això es presenta força complicat. Quina llei no podrà afectar, potencialment al manco, a la suposada «solidaritat» entre territoris? Gairebé totes. Sembla que es vol tornar incórrer amb l’error del «café para todos» que va desnaturalitzar a principis dels anys vuitanta el procés autonòmic. A més, s’hauria de tenir present que a Alemanya, allà a on els Länders tenen al Bundesrat dret de veto davant determinades lleis federals, s’està duent a terme una reforma constitucional per eliminar precisament aquests vetos en matèria legislativa. El motiu és el col•lapse legislatiu que s’ha generat a l’Estat teutó. Els conservadors, majoritaris a molts de Länders, aturen de manera sistemàtica les lleis aprovades per la majoria socialdemòcrata del Bundestag. Aquí, com sempre, no s’aprèn del errors dels veïnats, i sembla que es vol copiar el dolent dels altres ordenaments jurídics.