Antonio Baeza, capellà de Bailén, va oficià dia 20 de juliol una missa al seu poble. Així, i sent les festes patronals, va agafar una granera i des de dalt de la trona va citar a Sant Francesc tot fent una al·legat pacifista. Va defensar que els militars havien de deixar els fusells i agafar les graneres per netejar els mals del món. El problema era que a primera fila de l’ofici religiós hi eren les principals «autoritats» del poble, amb en José Manuel Moyá, General de Brigada, al capdavant. Justa acabada la missa, el general es dirigí al mossèn per recriminar-li el seu discurs. Dies després, la majoria absoluta de l’ajuntament, composada pel Partido Popular i una Agrupación Independiente, aprovaren una moció que sol·licitava al bisbat el ràpid trasllat del capellà a un altre poble.
Bé, el cas mereix comentari apart i profund. Analitzem, seguidament, un grapat de consideracions sobre aquests fets:
Primer: Per quin motiu assistiren les autoritats militars i civils, amb caràcter oficial i fent ús i ostentació dels seus càrrecs, a una cerimònia religiosa?
Segon: Suposant que hi assistissin degut a la seva condició no de polítics i funcionaris de l’Estat, sinó amb caràcter de creients; per quin motiu s’ofenen de què un mossèn citi textos religiosos pacifistes? O no és el cristianisme, en totes les seves variants, una religió que s’ha fonamentat en la pau i en l’estima al pròxim? Per ventura és que tants de segles de corrupció al Vaticà han fet oblidar a alguns les ensenyances de Jesús de Natzarè.
Tercer: Qui és un ajuntament i un militar per dir a una associació religiosa com és l’església catòlica el que ha de fer amb els seus empleats?
Bé, podríem comentar moltíssimes més coses sobre aquest cas, emperò considero que es poden resumir en una: a veure quan aconseguirem tenir un Estat autènticament laic que separi, de manera radical, església i Estat. Donem a Déu el que és de Déu, i al Cèsar el que és del Cèsar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada