Ahir es va celebrar a Venezuela el referèndum revocatori que hagués pogut acabar amb la presidència de n'Hugo Chávez. En primer lloc, s'ha de dir que és força curiosa i gairebé única la figura jurídica i constitucional del referèndum revocatori. Que un president pugui ser enviat a casa seva en qualsevol moment del seu mandat és una articulació de la democràcia directa que no s'ha dut a terme a cap Estat contemporani. En l'àmbit polític, la cosa també és certament interessant. La denominada "revolución bolivariana"és una experiència que seguim a nivell mundial, amb molt de deteniment i esperança, tota l'esquerra (o el que queda d'ella) . A jo, personalment, mai m'ha acabat de fer la figura d'Hugo Chávez. Sempre l'he trobat massa populista i un poc histrió. No obstant, les seves polítiques si que m'han convençut. Venezuela és un país amb la població escindida i allà on la lluita de classes es manifesta de manera clara i dramàtica. Un Estat riquíssim, el primer productor de petroli d'Amèrica Llatina, es troba amb una situació en la qual més del vuitanta per cent de la població està en la més absoluta pobresa. Una minoria, burgesa i descendent dels colonitzadors espanyols, s'ha repartit tota la riquesa que ha vingut generant el país. Chávez ho està intentant canviar. Esta engegant un repartiment dels beneficis petrolers, ha posat en marxa un procés d'alfabetització i d'assistència sanitària a les classes pobres, ha creat assemblees de base per dur a terme la revolució i per derrotar els intents reaccionaris, els "circulos bolivarianos", de clara inspiració soviètica. Quina ha estat la resposta de la dreta a n'aquestes polítiques de justícia social? La resposta és clara: cop d'Estat, lockouts empresarials, aliances de la patronal i els sindicats grocs i corruptes, terrorisme feixista, bombardeig informatiu amb el control de la majoria de mitjans de comunicació... en resum una clara involució democràtica. I com ha respost es poble? Donant suport al seu president. Amb el referèndum d'ahir, Chávez ha guanyat vuit eleccions seguides, entre d'elles una reforma constitucional inclosa. Ara, a la vuitena, la dreta ha contestat com sempre: qüestionant el resultats i fent un discurs totalitari i feixista. No obstant, i a pesar de les seves conspiracions ultradretanes, la revolució bolivariana continua, i esperem que per molts d'anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada