Hem viscut una setmana en la que l’ Atlètic Balears hem presentat els actes del 75 aniversari de la nostra fusió; començant a presentar els actes, a més, a la què va ser la meva escola des de els 6 fins al 18 anys: el Col·legi Sant Antoni Abat (una escola a la què, quan jo hi anava, era un niu de mallorquistes i jo, pràcticament, l’únic balearico); i, una setmana, a més, en la que, segons me consta, s’han posat de forma discreta les primeres passes per la reforma de l’Estadi Balear. El Club viu un dels moments més estables dels seus gairebé 100 anys d’història (i que l’Atlètic Balears tengui estabilitat, jo que n’he viscudes de tot color com a directiu a n’aquesta casa, sí que és històric!). No em queda més que, avui, mirar mentre degust el cafè, les portades dels diaris i pensar en les voltes que dóna la vida, i la importància que és ser humils… ja que qui se’n riu dels altres, tard o d’hora, el destí li torna la befa amb interessos. Arrieros somos, y en el camino nos veremos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada