Hi ha dies en què hom es sent orgullós d’exercir d’advocat. Després de 2 anys de feina, 3 causes judicials obertes a jutjats diferents, 11 vistes judicials, i 6 sentències, de les quals 5 han estat favorables, i la que parcialment no ho era avui l’ha revocada l’Audiència Provincial estimant el meu recurs d’apel·lació, crec que podem dir que podem començar a veure llum al final del tunel en aquest dur camí que ha passat en Miquel Comas Oliver. Ha estat i és un plaer i un honor ser l’advocat d’en Miquel; que a més d’ex-alumne meu, és veïnat meu de Son Ferriol, i, a més, company de correries i curolles polítiques i filosòfiques. Per consell professional meu no farem cap tipus de declaració pública fins que no sigui ferma la sentència (es pot recórrer en casació) i després farem una valoració conjunta dels tres processos judicials interposats de forma paral·lela contra en Miquel, reclamant-li desenes de milers d’euros d’indemnitzacions, amb les lògiques implicacions personals i polítiques que varen suposar. Esperem poder tancar definitivament aquest difícil mal tràngol quan abans millor i poder dedicar-nos en veure-nos amb en Miquel a parlar de l’Escola de Frankfurt (tot i que jo, com a clàssic, sóc més den Horkheimer i ell és més den Habermas) o en elucubrar, amb un cafè al davant, conspiracions i estratègies polítiques futures per construir una societat més justa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada