14 d’abril 2017

Setmana Santa sevillana

Quan arriba la Setmana Santa m'agrada recordar un article del periodista Miquel Payeras que va aparèixer fa anys sobre els inicis de la "foresterització" de la Semana Santa mallorquina; i com, això de les caperutxes, fou una moda snob importada per les classes altes mallorquines intentant copiar a l'aristocràcia sevillana. Ahir, mentre veia a la processó del Dijous Sant com es cantaven "saetas" o es rompia el silenci constantment amb "Vivas" "al Cristo de la Sangre" (sempre en castellà, of course) hi reflexionava pensant si consentirien els andalusos que els mallorquins anàssim a ballar boleros enmig de les processons sevillanes. Per una altra banda, la manca de fe i l'espectacle era evident per part d'un percentatge difícil de xifrar dels participants, amb cofrares que a mitja matinada estaven en un manifest estat etíl·lic molt poc compatible amb la reflexió teològica. En tot cas, m'agrada recordar el fragment de l'article (ja no es pot trobar on line), sobre com apareixen les caperutxes a la Setmana Santa mallorquina, ja que te força importància històrica. 


"Importació sevillana 

Fins a final del segle XIX les confraries organitzaven les respectives processons com volien o podien. No existien normes generals. En el cas de les Palma -i cal suposar que passava el mateix a la resta de capitals dels Països Catalans- no es permetien les caperutxes ni es desfilava uniformat ni res semblant al que ara és tan conegut. Els fidels feien la processó en silenci portant el pas, i res més. Però, de sobte, tot canvià. En dóna fe de la muda el diari La Almudaina, el qual se sorprenia en la seva edició del Diumenge de Pasqua del 1896 perquè a les processons dels dijous i divendres anteriors s'hi havien vist "nombroses caperutxes", quan l'any anterior "no s'hi veié cap penitent amb el vestit amb caperutxa". Què estava passant? Ho conta el mateix diari quan explica que el 1895 un "grup de patricis" -és a dir, senyors d'alta classe social- de Palma s'havien desplaçat a la capital andalusa, Sevilla, per assistir a les processons tan famoses que allà se celebraven. Quedaren tan gratament impactats que trobaren que seria una molt bona idea presentar el projecte d'organitzar a Palma les desfilades religioses de Setmana Santa a la manera sevillana. Així ho feren. I pel resultat cal suposar que tant el bisbe com les confraries que existien aleshores els feren cas. Així es pot deduir pel que diu El Liberal Palmesano després de les desfilades del 1897, a les quals havia comptat "537 processionaris organitzats en associacions i amb caperutxa". La premsa benestant se sorprenia davant l'èxit de la moda importada d'Andalusia. Tanmateix, cada any anava a més. Ho explica, altre pic, La Almudaina: "Fou extraordinari el nombre de caperutxes que es veren" desfilant el 1898. Els tres següents anys l'assistència de caperutxes va ser tan massiva que l'autoritat religiosa decidí donar permís perquè a partir del 1902 les confraries s'anassin organitzant definitivament seguint el model sevillà. És a dir, en associacions uniformades, amb els penitents amb el vestit de caperutxa i amb els símbols i passos respectius. Aquell any només va sortir una confraria seguint la nova moda, la de la Creu de la Calatrava -que actualment és la més antiga de les 33 que desfilen a la capital balear-, però ben aviat la seguiren d'altres que es formaren a posta, mentre que totes les tradicionals acabaren per reconventir-se a la moda sevillana o desaparegueren".