Units, Podem
Més?
Antoni Bennàssar Moyà
Passades
les eleccions del 26J, toca fer una anàlisi en profunditat del resultat de les mateixes i dels efectes que tindrà pel
futur de l’esquerra alternativa a les Illes Balears. A l’àmbit illenc, la
coalició entre Podem, Més i Esquerra Unida, clarament no ha funcionat. Gairebé
40.000 vots s’han perdut en relació a fa sis mesos. Ara ve el moment en què,
des de la serenor, s’han d’analitzar les causes que ens han dut a aquesta
pèrdua de votants que no ha permès fer el somiat (i necessari per pura
oxigenació democràtica) “sorpasso” electoral al Partit Popular a les Illes
Balears. Crec que ha arribat el moment de fer, fugint del caïnisme típic de
l’esquerra, però també de l’autocomplaença i del paternalisme envers
l’electorat, una autocrítica profunda de les coses que ens han fallat i que han
conduït a què no es mobilitzessin desenes de milers de ciutadans que fa menys
de mig any confiaren, aquell cop sí, separadament en els projectes polítics que
representen a l’esquerra alternativa, transformadora, i sobiranista a aquesta
terra.
La meva
primera experiència política, ara ja fa més de deu anys, fou al BLOC per
Mallorca, i allà vaig aprendre dolorosament que la suma de sigles de partits
polítics, si no es fa des de la base i de forma cohesionada, no implica la suma
de vots, ni molt manco, sinó que, ans al contrari, pot provocar just l’efecte
antitètic, generant una pèrdua massiva de votants desencantats. Sóc un ferm
defensor dels projectes d’unitat popular; però la unitat popular ha de partir de
les bases cap a les cúpules, i no a l’inrevés. Negociar una candidatura
verticalment, pactant llistes en reunions de despatx, és propi, sens dubte, de
la “vella política”. Quan hom ha rellegit els documents polítics vigents de
Podemos, aprovats ara fa menys de dos anys a Vistalegre, veu com, en repetides
ocasions, es diu que una candidatura d’unitat popular no pot ser, en cap cas,
una suma de sigles o de partits, sinó que ha de néixer de la ciutadania, sense
que hi hagi quotes partidistes en el seu si. A més, la marca definitòria de la
“unitat popular”, segons els documents fundacionals de Podemos, és que tots els
membres de les llistes electorals de la candidatura d’unitat popular siguin elegits
ad hoc mitjançant un procés de
primàries obertes a tota la ciutadania sense tenir en compte la militància
partidista originària dels candidats presentats. Pels motius que siguin, com es
sap, el procés de constitució de “Units Podem Més” no es va fer seguint aquests
principis, i ara s’han d’analitzar, internament i des de l’autocrítica
constructiva, les conseqüències d’aquesta decisió.
A ben
segur, la davallada de votants el 26J no es deu a una única causa, sinó a
múltiples; i és ben cert també que l’èxit té mil pares i el fracàs és orfe. En
tot cas, sí que és cert i segur, que la única solució possible, si es vol
redreçar el rumb i rellançar el projecte polític mirant el futur és tornar a
les bases originàries del moviment. I el projecte polític original de Podem, partia,
no ho oblidem, de l’horitzontalitat; la participació permanent de les bases; i
la transversalitat social tant de la militància com dels votants potencials. La
participació institucional viscuda en el darrer any, i la conversió d’un
moviment social en un partit polític clàssic, ha fet que es reprodueixin inconscientment
els vicis propis de la “vella política” i això ha provocat, sens dubte, el
desencís creixent entre una part important del membres de base de
l’organització. Ara ens toca revertir aquesta situació, i, sens dubte, es pot
fer. Només tornant als orígens, impulsant una altra manera de fer política
sorgida de les preocupacions i anhels reals del carrer, podrem recobrar la
necessària il·lusió que ens pot dur a l’esquerra alternativa, a mig termini, a
ser la primera força política a les Illes Balears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada