10 de juliol 2016

Futbol i fiscalitat

Molt curiós que segons el dossier de El País, tots els futbolistes investigats per l'Hisenda espanyola per frau fiscal, llevat de Xabi Alonso, siguin del Barça. M'imagin que, a pesar de què les directives del Barça des de Sandro Rossell, han estat un autèntic desastre, no pot ser mai que només hi hagi frau fiscal al FC Barcelona; i que, per exemple, el Real Madrid, que té un pressupost superior i jugadors amb unes condicions salarials semblants a les del Barça no hagi incorregut mai en les mateixes pràctiques que el FC Barcelona en matèria fiscal. 

Dit això, trob lamentable la campanya que s'ha engegat de #TodosSomosLeoMessi. Què es vol dir, en el fons, que "tots" som delinqüents fiscals? Una vegada manifestat això, dir també que és vergonyós que s'hagi condemnat a Messi per part de la justícia espanyola sobre la base de l'acusació de l'advocacia de l'Estat i la seva teoria de la "ignorancia deliberada"; una teoria aquesta, la de la ignorància, a la que s'ha oposat de forma rotunda la mateixa advocacia que s'aplicàs en el cas de la infanta Cristina de Borbón. Què passa, que la infanta era "ignorant" del que es feia a Nóos i Messi no del que feien les empreses que administrava el seu gestor i família? 

Trob també vergonyós que a l'any 2012 s'arribàs a un "acord" entre Hisenda i Rafa Nadal davant un possible cas d'evasió fiscal derivat d'un domicili fictici sense que, pel que sembla, no es produís ni la imposició de cap sanció administrativa ni l'obertura d'una investigació penal quelcom s'ha fet amb altres esportistes. Segons sembla, Nadal, tenia una societat que declarava beneficis per valor de més de 19 milions d'euros anuals, i només va pagar en el darrer exercici abans de la inspecció, 10.319 euros en imposts.

Amb el tema de la fiscalitat en el món de l'esport, i com ja sol ser habitual en tot el que enrevolta el sistema polític i administratiu espanyol, tot plegat, fa molta mala olor...