Aquesta setmana es compleix el 33 aniversari de la mort de Monseñor Romero, assassinat per l'extrema dreta dirigida per l'exèrcit del País. A més, es va produir l'assassinat durant la missa, mentre consagrava, mesclant-se la seva sang amb el calze, adquirint un significat simbòlic sobre el qual els teòlegs experts en litúrgia n'han escrit molt. Aquests dies, coincidint amb l'elecció del nou Papa, se'n torna a parlar molt de la teologia de l'alliberament. El diari Público ha tret un interessant reportatge sobre Romero, i els seus principals elements de discurs. Romero parlava de les «tres idolatrías» que corrompien El Salvador: "la riqueza y la propiedad privada"; la Seguridad Nacional i, derivat de l'anterior, la denominada per ell "la Organización" que és la que mata a tot aquell que pertanyi a un moviment d'oposició. Un discurs que, sens dubte, continua ben vigent arreu del món. Després del cop d'Estat a El Salvador el varen intentar comprar oferint-li un Cadillac americà i una luxosa casa de marbre. Ell es va negar. L'assassinat l'any 1977 del seu amic jesuïta Rutilio Grande el va marcar profundament, donant el pas de posicions conservadores a ser un impulsor de la teologia de l'alliberament. L'any 1978 es va enfrontar directament amb la dictadura i als seus intents de suborn dient: «No pisaré la Presidencia del Gobierno mientras no se esclarezcan las muertes de los 500 campesinos», i així fou, el Gobierno el va matar un 24 de març de 1981. Abans, l'any 1979, havia participat amb 115 bisbes llatinoamericans a la denominada Conferència Episcopal de Puebla, un dels moments cabdals de la teologia d'alliberament.
Recordem, per últim, les seves paraules premonitòries:
"Si me matan, resucitaré en el corazón del pueblo salvadoreño"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada