Els catòlics ja tenim Papa. I s'ha produït una revolució, almanco per a mi, inesperada. S'ha elegit a un Papa, per primera vegada sud-americà, i per primera vegada jesuïta. Els jesuïtes, històricament ultra conservadors, giraren els seus plantejaments i, des de fa anys, s'han convertit en l'avantguarda social del catolicisme. Així, no puc oblidar-me del paper dels jesuïtes en la teologia de l'alliberament, amb desenes de màrtirs caiguts per la seva defensa del socialisme cristià, entre ells, i com a nom més significatiu, Ignacio Ellacuría, i cinc companys més, a El Salvador. En aquesta elecció he de reconèixer també que que m'agrada que sigui membre d'una ordre històrica, unes ordres mendicants (jesuïtes, franciscans, benedictins, dominics...) que havien anat perdent molta de força dins el catolicisme, durant el passat pontificat de Joan Pau II, davant els moviments ultres de nova creació, (Prelatura, Comunió i Alliberament, Legionaris, Neocatecumenals, etc.). Curiós que una ordre, mil vegada perseguida en molts de països, i especialment a l'Estat espanyol, tal i com és la jesuïta, tengui, per primera vegada, un Papa.
I un gest que emociona: ha adoptat per primera vegada el nom de Francesc. Tots el que tenim uns mínims coneixements de teologia, sabem el que significa i el paper de Sant Francesc d'Assís en la doctrina social de l'església catòlica. Esperem que, el nou Papa, no es deixi corrompre pels poders malignes que habiten al Vaticà, i no es llevi mai, l'hàbit de tela de sac, pobre entre els pobres, de l'ordre franciscana.
Acabaré, precisament, amb una frase de Sant Francesc:
"Recorda que quan abandonis aquesta terra, no podràs emportar amb tu res del que has rebut, només el que has donat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada