Hem perdut la nostra rectora

M'acab d'assabentar de la mort de la nostra Rectora, Montserrat Casas. Després de Nadal Batle, és el segon gran rector que perdem a una edat molt jove. Amb mi, la Dra. Casas, sempre va ser una persona propera, amable i atenta, cosa que no puc dir de molta de la fauna universitària; i, especialment de molts de catedràtic que es creuen petits déus/senyors feudals. Montserrat Casas, amb el seu equip, ha hagut d'afrontar la difícil implantació de la nefasta reforma educativa de Bolonya, i, sobretot, les dures retallades pressupostàries que hem patit en els darrers anys. A dia d'avui, encara em record de quan vaig conèixer a la finada, fa molts, molts d'anys: jo era representant dels estudiants al Claustre, i ella recentment havia estat elegida Síndica de Greuges. M'enrecord que en el seu informe, va ser molt dura amb el nepotisme universitari. Tothom, aquell dia, en va parlar... Avui, amb la notícia, per mi inesperada, estic estorat...