10 d’agost 2010

Astúries

Acab de tornar de passar una setmana en terres asturianes. Sempre m'havia motivat poder conèixer la sociologia de la terra que va donar lloc a la revolució obrera de 1934, clar precedent dels esdeveniments que succeïren l'any 1936. Les sensacions han estat múltiples. He pogut observar reproduïdes les inhumanes condicions de vida dels miners asturians, amb una feina que implicava una mort en vida. En aquest sentit,  s'ha d'elogiar el museu de la mineria d'Entrego, que permet fer-se una idea del que era el dia a dia en l'obscuritat que genera fer feina a 600 metres de fondària, amb la mort silenciosa de la silicosi o el perill d'un esfondrament o explosió de grisú. Al marge de la mineria, la siderúrgia es un altre espectacle a Astúries, tot i que les dues gran siderúrgiques que hi ha a Avilés i Gijón han acomiadat, amb el procés de reestructuració, pagat per l'Estat, a més del 85 % de les seves plantilles. Un altre sector que impacta és el de la pesca. A tot els poblets mariners hi sol haver en un turó una petita capella, amb una imatge de la Mare de Déu de Guia, allà a on hi anaven les dones dels pescadors, els dies de tempesta, per pregar que els seus homes tornassin vius, cosa que no sempre aconseguien. Front a la resta del Principat, Oviedo és una altra història. Així, em va sorprendre especialment una dada donada pel guia oficial: de 220.000 habitants que viuen a la capital, més de 60.000 són funcionaris. L'arquitectura d'Oviedo és molt senyorial, es nota que és ha estat sempre una privilegiada capital de província. El caràcter conservador i un tant classista d'Oviedo front a la resta del Principat és mostra en múltiples detalls de la vida quotidiana, que seria molt difícil resumir. En tot cas, destacar, per posar un exemple d'un "gloriós" passat no superat, que encara hi ha en el centre d'Oviedo una important avinguda dedicada a la "División Azul". M'ha sorprès, a més, les grans inversions que fa l'Estat a la Comunitat Autònoma. Les autovies transcantàbriques, amb aqüeductes de més de 500 metres d'altària i kilòmetres de llargària, impliquen inversions multimilionàries de fons estatals. Tot això contrasta amb les penalitats que patim a les Balears cada cop que hem de suplicar a Madrid una petita inversió estatal en obra pública. Es nota, en aquest sentit, el "patriotisme" que tengueren els ministres asturians Álvarez Cascos i Rodrigo Rato. a l'hora de dur grans inversions al  seu territori. Per últim, i parlant d'Astúries, no em puc oblidar del bable. És una vergonya que una comunitat governada durant anys per PSOE i IU no hagi reconegut l'oficialitat de l'asturià. La llengua asturiana es manté viva als pobles, front a unes capitals majoritàriament castellanitzades. A les escoles públiques s'ensenya com una assignatura més el bable, sense que, en cap cas, sigui una llengua vehicular. A les privades, està completament absent en la majoria d'elles i, fins i tot, es va donar fa uns pocs anys el cas d'una escola de Villaviciosa que posava multes als seus alumnes per cada paraula que els sentia dir en asturià. I tot això, en ple segle XXI.