dels desheredats del món
i amb els morts de fam anar
pertot... No m'importa a on.
Despertar amb els meus crits,
tremolant a la serena,
tots els que estan adormits
conformats i panxa plena.
I vull que sia ma llança
el llamp que en tots els combats,
il·lumini l'esperança
de tots els desesperats.
I sens parar de lluitar,
cercant ales pel meu vol,
morir sense doblegar
els genolls, mirant el sol.
I sens parar de lluitar
Pere Capellà i Roca
PS. Aquest és un dels meus poemes preferits del gran poeta algaidí Pere Capellà. Tot un símbol de rebel·lia d'una generació que vegé com els somnis de cultura i llibertat que havia representat la República s'estroncaven sota les urpes des feixisme. Mestre d'escola represaliat, tinent de l'exèrcit republicà, presoner polític, dramaturg i poeta, la biografia de Pere Capellà és, en certa manera, un reflex del que fou la vida de molts d'altres mallorquins anònims, patriotes i socialistes, que patiren la llarga nit franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada