Càrrecs eterns?

A l'Estat espanyol passen coses ben estranyes. Així, les principals institucions de l'Estat viuen el curiós fenomen de tenir una bona part dels seus membres en situació  de caducitat del seu mandat Així, la manca d'acord entre PP i PSOE impedeix renovar les magistratures del constitucional i veurem que passa també amb el defensor del poble (càrrec que ara, després de la finalització del mandat de Enrique Múgica, ocupa interinament l'ex-diputada eivissenca del PP María Luisa Cava de Llano). El cas més greu, no obstant, és el del Tribunal Constitucional. El TC està composat per 12 membres. D'aquest membres, un, el conservador Roberto García-Calvo, va morir el mes de maig de 2008, fora que s'hagi ocupat des de aquell moment la seva vacant. Així, des de l'any 2008 són 11 els membres del TC. D'aquests 11, 4, tenen el seu mandat caducat des de el mes de desembre de l'any 2007. És a dir, la presidenta María Emilia Casas Baamonde (progressista) i els magistrats conservadors Vicente Conde Martín, Jorge Rodríguez-Zapata y Guillermo Jiménez Sánchez, fa tres anys que finalitzaren el seu mandat, continuant des de aleshores, no obstant, exercitant el seu poder jurisdiccional com si res passés. A més, ara es dóna la situació que pel mes de novembre d'enguany (2010) tres magistrats més acaben el seu mandat: Eugeni Gay i Elisa Pérez Vera (progressistes), i el conservador Javier Delgado Barrio. Es pot donar la situació que d'un òrgan de 12 magistrats, un estigui mort, i dels 11 que queden, 7 exerceixin el poder jurisdiccional tenint caducat el seu mandat. Si així fos, dels 12 magistrats, només 4 (Ramon Rodríguez, Manuel Aragón, Pascual Sala i Pablo Pérez Tremps) exercirien les seves funcions dins el període pel qual han estat elegits. I aquests magistrats del TC, no ho oblidem, són els que han decidit, entre d'altres, coses el futur de Catalunya en forma de sentència estatutària, i són també el mateixos que s'hauran de pronunciar a partir d'ara sobre coses com la llei catalana d'acolliment dels immigrants, la reforma del codi penal o la llei estatal en matèria d'avortament. Resulta clar que la situació de bloqueig institucional que duen a terme PSOE i PP no pot continuar i que és penós per una democràcia que càrrecs amb el seu mandat caducat exerceixin funcions tan importants. En aquest sentit proposaria que  es reformés la LOTC per a què quedessin vacants automàticament les places a mesura que s'extingís el mandat pel qual han estat triades les magistratures, cosa que obligaria a què els partits espavilassin en la renovació si no volien arribar a un dia en que l'òrgan quedés desert. Ara, l'estratègia partidista de bloqueig ens duu a situacions com l'actual, provocant tot plegat, al meu parer, un greu mal a la democràcia i al sistema general de justícia.