Festes inventades

Avui surt publicat al BOE una llei basca. El pacte PP-PSOE que governa Euskadi ha decidit inventar-se el dia de l'autonomia basca i declarar-lo per llei festa. El dia del País Basc és, segons ells, el dia en que es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Guernika. Sembla, en aquest sentit, que pel pacte espanyolista que governa el País Basc, Euskadi neix el dia en què Espanya li va permetre, després del franquisme, tenir un altre cop autogovern. La finalitat clara d'aquesta llei és òbvia: intentar difuminar l'Aberri Eguna, festa  tradicional dels bascos, que es celebra cada any el diumenge de Pasqua en tots els territoris euskalduns. L'Aberri Eguna commemora la "conversió" de Sabino Arana, és a dir,  recorda el diumenge de Pasqua de 1882, dia que segons la seva biografia oficial el pare del nacionalisme basc se ne va adonar, després d'una discussió amb el seu germà, de què ell només era biscaí i no en tenia res d'espanyol. Es curiós, ja que el PSOE va celebrar a la clandestinitat, fins a l'any 1979, l'Aberri Eguna , i ho va tornar a fer durant un parell de convocatòries a començament dels anys 90 després de fagocitar a la gent d'Euskadiko Ezquerra. Ara s'han inventat per llei una festa que supòs que celebraran amb doblers oficials els espanyolistes  governamentals en oposició a l'Aberri Eguna abertzale. Com es veu, el govern PP-PSOE de Patxi López fa, una vegada més, de la divisió i la confrontació social interna entre espanyols i bascos el seu leitmotiv. Tot això de les festes inventades em fa recordar la invenció del 12 de setembre com a "festa de Mallorca", una decisió absurda des de tota perspectiva històrica, consensuada per PP, PSOE i els "nacionalistes" de UM, amb la única intenció de difuminar la festa nacional més antiga d'Europa, el 31 de desembre o festa de l'estandard.