20 de juliol 2010

Convergents per l'autodeterminació



A Catalunya estan canviant molt les coses en molt poc temps. A la sentència del TC sobre l'Estatut hi ha hagut una resposta social de primer ordre. L'efecte que tindrà l'espontaneïtat de més d'un milió de persones sortint al carrer, arraconant als polítics professionals, i cridant de forma quasi unànime "independència" s'haurà de veure amb el pas del temps. En tot cas, els efectes ja es comencen a notar. El primer d'ells ha estat el gir sobiranista de CiU. Així, ahir mateix, Artur Mas va anunciar que CiU apostarà, després de la sentència, per vies que duguin a l'autodeterminació. Pensar en declaracions d'aquests tipus per part d'un dirigent "convergent" fa uns anys eren inimaginables. Pujol va jugar a ser Cambó i va fracassar, com solen fracassar tots els "cambós" que pretenen canviar Espanya des de la perifèria. Ara, les bases de CiU són de cada cop més independentistes i això comença arribar a les burgeses elits de la federació. En tot cas, d'aquí no molt, hi haurà eleccions a Catalunya, i el que m'agradaria escoltar de la boca d'Artur Mas és que sota cap concepte pactarà o governarà amb el suport del PP. Un PP que ha estat l'instigador de l'atac brutal del TC contra l'autonomia catalana. Per contra, i a partir de l'exclusió del PP del joc parlamentari de pactes per la seva ideologia manifestament anticatalana, crec que s'haurien de començar a fer les passes per un compromís nacional (que no pacte de govern) de totes aquelles forces polítiques que defensen el dret de decidir de Catalunya (CiU, ERC i IC-EV). És necessari, de cada cop més, un front comú que reivindiqui davant Espanya la democràcia i la sobirania per Catalunya al marge de conjuntures partidistes concretes i els interessos derivats de repartir-se el poder autonòmic després de les eleccions d'octubre. S'hauria de tenir en compte, i crec que els actuals dirigents polítics catalans no ho tenen en ment, que el poble català comença a dir, en massa, "basta", plantant cara a Espanya i el seu centralisme. És un poble al que ja no l'alimenten molles, i reclama el pa sencer.