27 de febrer 2010

Hipocresia sobre l'autodeterminació

Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya revela que el 80,2% dels espanyols està d'acord amb la màxima de què "els pobles del món tenen el dret d'autodeterminació". Curiosament, si als mateixos enquestats se'ls demana si Catalunya, com a "poble del món", té dret a l'autodeterminació, el parer de l'enquestat canvia de forma ràpida. Així, un 50% dels enquestats que reconeix el dret d'autodeterminació per a qualsevol poble del món creu a l'hora, de forma paradoxal i il·lògica, que Catalunya no té dret a autodeterminar-se. El sil·logisme aristotèlic és la base de la lògica filosòfica, això ho sap qualsevol alumne de batxillerat. Resulta clar que si es defensa el dret d'autodeterminació dels pobles del món (premissa major) i si Catalunya és un poble del món (premissa menor), la conclusió lògica del sil·logisme seria que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Així, si aplicam l'estructura de premissa major, premissa menor i conclusió, desemmascaram la hipocresia de molts de progres i lliberals de saló que diuen que defensen la democràcia i el dret a decidir quan, en la pràctica, només ho defensen si aquest dret és una manifestació retòrica que no afecti als seus interessos. Sempre m'ha cridat l'atenció aquella gent que es passeja amb adhesius de Freedom for Tibet, o amb banderes del Front Polisario (Rosa Díez n'es un exemple recent d'aquest cas concret) i després s'exalten i t'amenacen amb els tancs si planteges el dret legítim que també té qualsevol part de l'Estat espanyol d'autodeterminar-se. Tot plegat també em recorda el dret d'autodeterminació estalinista, reconegut a les successives constitucions soviètiques, i que després es traduïa amb els tancs al carrer si es volia un mínim d'autonomia, tal i com va succeir a Txecoslovàquia. En resum: es pot estar a favor o en contra de l'autodeterminació dels pobles, és una decisió política individual que respect, el que ja em posa més nirviós, això sí, és la hipocresia de qui vol ser políticament correcte. I com diu un refrany mallorquí, no és el mateix receptar que prendre.

1 comentari:

Vicente Juan ha dit...

És la típica contradicció, flagrant, del políticament correcte. A més la política internacional, el debat més llunyà i que menys ens afecta directament a tots, és el més propici per a disfressar-se de solidari i quedar bé amb tothom.

Per altra banda considero l'exemple desafortunat, perquè la defensa del dret d'autodeterminació d'una o una altra nació no es mou dins l'eix dreta/esquerra. Cada país es mou segons els seus interessos comercials, "geoestratègics" dins el nou llenguatge políticament correcte, a la zona. Cada govern dona suport a un o altra territori segons com en surt de beneficiat econòmicament, no segons qui hi governa és d'una o altra ideologia. El dret a l'autodeterminació és una excusa, que es lleva o es dona, segons interessi ajudar a la potència ocupant o al poble que s'intenta alliberar.