Celda 211

La pel·lícula del director mallorquí Daniel Monzón Celda 211ha estat la gran triomfadora dels premis Goya d'enguany. En total se n'ha dut vuit premis. És un autèntic èxit l'aconseguit per un film que va ser dels que més em va agradar l'any passat. És una obra molt dura que reflecteix la realitat de les presons, amb els instints mes primaris dels presos i el tracte degradant que es pot donar entre determinats funcionaris. La brutalitat de la pel·lícula comença des de la primera escena de la mateixa amb un suïcidi d'un pres que passara a la història del cinema; una brutalitat i violència, realista però mai gratuïta, que es repetirà en múltiples escenes de la cinta. S'ha parlat molt de la interpretació de Javier Tosar en el paper de Malamadre, encara que jo també destacaria el paper de Antonio Resines fent del funcionari Utrilla, un agressor, feixista i corrupte. En resum, estic molt content pel resultat a la gala dels Goya d'una pel·lícula d'un director mallorquí, que, a més, ha estat una de les pel·lícules que més m'han agradat durant l'any 2009. Dir també que n'estic content de que Ágora de Amenábar "només" hagi aconseguit 7 estatuetes. La vaig trobar una pel·lícula amb mal guió, avorrida, lenta, i amb parts de la mateixa molt poc creïbles. Gastar-se molts de doblers no és sinònim de fer bon cinema, i Ágora n'es un bon exemple. Per últim, dir també que m'ha decepcionat l'Acadèmia, un altre pic, no reconeixent el bon cinema de Pedro Almodovar. Los abrazos rotos, per jo, ha estat una de les millor pel·lícules que hi ha hagut a la cartellera del 2009. Va ser una pel·lícula de guió original, ràpida, sorprenent i amb una magistral interpretació de Penélope Cruz. Que a Ágora li hagin concedit 7 estatuetes i que només n'hagin donada una a la magistral pel·lícula d'Almodovar ho trob bastant injust.