Recordant misèries universitàries

Els blogs esdevenen en quaderns de bitàcoles que permeten reviure les experiències passades. Sempre em recordaré del Dimecres Sant de fa dos anys. Aquell dia, en un consell de departament extraordinari, s'acordava que no em renovassin el contracte laboral de professor de la UIB i que se me fotés defora de la Facultat de Dret. La causa? haver demanat justícia i clamat, per via judicial, contra el caciquisme i el nepotisme de determinats individus. La no renovació del contracte era el resultat d'un llarg procés d'aïllament que crec que es podia qualificar, vist en perspectiva, de mobbing. Un procés dut a terme per individus que després es passegen per Palma amb traje car i donant lliçons de progressisme. Aquell mateix dia, no obstant, tenia l'alegria de què es presentessin les llistes del BLOC per Mallorca, anant jo a elles per primera vegada. Ho contava així en una entrada de l'any 2007. Vist amb perspectiva, en els dos darrers anys he millorat moltíssim en tots els nivells, se m'han obert possibilitats noves, i faig una feina que m'encanta. Curiosament, va esdevenir per casualitat que ahir (també Dimecres Sant) vaig poder enviar els exemplars de la meva tesi als futuribles membres del tribunal que l'ha de jutjar. Dos anys després de tenir-la acabada a un calaix, ja que el boicot contra meva també va afectar a l'aspecte acadèmic, he aconseguit posar en marxa els tràmits per intentar ser doctor. I tot gràcies a gent valenta i honrada (que també n'hi ha i molta) que m'ha ajudat a tirar cap endavant des de dins de la mateixa Facultat. Aquesta gent és la que s'ha de potenciar des de el meu punt de vista. La gent que creu en la investigació i la universitat, que es passa hores tancada a un despatx fora cap reconeixement públic, i que es dedica en cos i ànima a n'el noble art d'ensenyar. Aquell Dimecres Sant de l'any 2007 se me va tancar una porta i se me ne va obrir una altra. Com sol passar sempre a la vida. I tal i com diu un refrany castellà, "no hay mal que por bien no venga". Deia Nietzsche de forma recurrent que allò que no et mata et fa fort, i de l'experiència se n'aprén sens dubte. S'han d'aprofitar les ocasions i agafar les adversitats i els moments tristos i difícils per sortir de l'ofuscació i veure amb perspectiva que hi ha un gran bosc darrera l'únic arbre que ens tapa la vista.

Al marge d'experiències personals, dir que, segons el meu punt de vista (i de molts d'altres), la Universitat necessita mà de metge. I ho necessita al marge de Bolònia. L'oposició a Bolònia no és només dels estudiants, sinó que molts de professors també hi estan en contra degut a què els implicarà més feina. Sense entrar en qüestions docents, la veritat és que, segons la meva opinió, la universitat necessita una remodelació molt i molt profunda que acabi amb el regne de taifes que han creat determinats catedràtics. El catedràtic és un funcionari de grup A. Punt. No es poden permetre els manejos de contractacions laborals que es duen amb doblers públics per part de determinades càtedres, ni es pot permetre, en un Estat de Dret, que es reprodueixin els esquemes feudals en ple segle XXI. Aquest canvi de la universitat pública, que és una autèntica revolució, no es pot fer des de dins. L´ha de fer el poder públic imparcial, l'ha de fer l'Estat i les Comunitats Autònomes. Només d'aquesta manera podrem aconseguir una Universitat moderna, democràtica i eficient. I de tot això ningú en parla, ofuscats com estan en un arbre anomenat Bolònia.