Ahir va ser per jo un dia agre-dolç. Agre degut a que el dia 4 d'abril de 2007 es va oficiar el meu funeral professional i acadèmic. Sense cap justificació objectiva, el Consell de Departament de Dret Públic va decidir que l'any que ve no se me renovi el contracte de professor a la UIB. Així que d'ara en endavant, no tan sols m'he de centrar en la recta final de la tesi (cosa difícil per a qualsevol) sinó que m'he de posar a cercar feina per tenir un modus vivendi. Si qualcú té cap oferta, que sigui digna, li puc fer arribar el meu currículum. Per una altre costat, ahir va ser un dia de gran alegria: es presentava la llista del BLOC per Mallorca al Parlament i jo, com a primer independent, ocup el número 9 de l'esmentada llista. Moltes gràcies als companys i als dirigents dels partits que han permès que tengui el privilegi de concórrer a les eleccions de la màxima institució d'aquest País. Unes eleccions de gran importància que confii que serveixin per canviar no tan sols un govern, sinó també per canviar tota una sèrie de maneres d'actuar que venen marcades pel nepotisme.
7 comentaris:
Hola profesor,
soy un.. alumn.. de su clase (motivo por el cual no daré mi nombre) que no ha podido evitar dejar un comentario tras leer tan triste noticia. Por ello, quería trasmitirle un mensaje de ánimo y apoyo ya que considero que es usted un excelente profesor y, además, una magnífica persona que intenta siempre prestar ayuda a aquellos que lo necesitan.
En conclusión, muchas gracias por todo y mucho ánimo, siga luchando por sus ideales y que sepa que muchos de sus alumnos estamos con usted y queremos que se quede.
Un abrazo.
Moltes gràcies. Les mostres de suport sempre són positives en moments difícils i un es sent sempre satisfet de què els alumnes (o almanco una part d'ells)el valorin. S'ha de dir que a totes les enquestes realitzades entre l'alumnat cada any treia de les màximes puntuacions del Departament (i això que sóc bastant exigent a les meves classes). Però bé, com es sap, la vàlua professional en determinats casos ben poc val.
bones(a mitjes)toni, vaig ser alumne teva durant un parell de mesos. Em sap greu que no et renovin ja que pel poc que vaig conèixer de la uib eres de "lo milloret" que hi passejava a primer curs.
Segur que trobaràs bones ofertes i t'anirà més que bé. Ara a lluitar pel bloc que a poc a poc tira tira aconseguirem alguna fita.coratje¡
Ànim i força amb les noves aventures que emprenguis.
Quan les enquestes seran vinculants? Els professors tenen por precisament a una mala puntuació si es fan unes classes exigents, però els alumnes ja sóm prou grossets per destriar a un bon professor i, fins i tot, per a triar un rector o un president.
Benvolgut Antoni:
Acab de llegir la notícia i m'ha caigut l'ànima als peus, trob que és la major injustícia que ha comès mai la UIB!!! M'agradaria continuar com a membre del Departament per haver pogut votar a favor de la vostra permanència. Aquí el departament ha mostrat la seva vessant més reaccionària i conservadora, no m'ho esperava mai dels professors de dret públic!!!!! Realment estic indignat, jo vaig decidir no abandonar la carrera pel just fet de que si una persona com vós havia acabat i arribat a professor, no podia ser tan terrible, a més d'ensenyar-me que també hi ha una visió progressista del dret. Hem de muntar un pollo!!!!!!
Com a recompensa haurieu de sortir diputat!!! Els donarieu una lliçó a totes aquestes mòmies del Departament de públic!!!!!!
Endavant! La revolta ha de continuar!!!
Esperem que les coses puguin acabar bé però no en té bona pinta tot plegat. A dia d'avui estic bastant centrat amb la tesi doctoral ja que, després de 7 anys de feina, és la meva prioritat poder (i que em deixin) acabar-la. Després ja veurem a on em guany les sopes. Sempre fer de cambrer o picapedrer és una opció en una societat com la nostra en la qual els mèrits es solen reduir als bens personals que té cadascú. Moltes gràcies a tots pel vostre supor i sapigueu que, estigui a on estigui, continuaré denunciant les injustícies i situantme al costats dels menys afavorits de la societat. Pesi a qui pesi...
Publica un comentari a l'entrada