Dia agre-dolç

Ahir va ser per jo un dia agre-dolç. Agre degut a que el dia 4 d'abril de 2007 es va oficiar el meu funeral professional i acadèmic. Sense cap justificació objectiva, el Consell de Departament de Dret Públic va decidir que l'any que ve no se me renovi el contracte de professor a la UIB. Així que d'ara en endavant, no tan sols m'he de centrar en la recta final de la tesi (cosa difícil per a qualsevol) sinó que m'he de posar a cercar feina per tenir un modus vivendi. Si qualcú té cap oferta, que sigui digna, li puc fer arribar el meu currículum. Per una altre costat, ahir va ser un dia de gran alegria: es presentava la llista del BLOC per Mallorca al Parlament i jo, com a primer independent, ocup el número 9 de l'esmentada llista. Moltes gràcies als companys i als dirigents dels partits que han permès que tengui el privilegi de concórrer a les eleccions de la màxima institució d'aquest País. Unes eleccions de gran importància que confii que serveixin per canviar no tan sols un govern, sinó també per canviar tota una sèrie de maneres d'actuar que venen marcades pel nepotisme.


Comentaris

Anònim ha dit…
Hola profesor,

soy un.. alumn.. de su clase (motivo por el cual no daré mi nombre) que no ha podido evitar dejar un comentario tras leer tan triste noticia. Por ello, quería trasmitirle un mensaje de ánimo y apoyo ya que considero que es usted un excelente profesor y, además, una magnífica persona que intenta siempre prestar ayuda a aquellos que lo necesitan.
En conclusión, muchas gracias por todo y mucho ánimo, siga luchando por sus ideales y que sepa que muchos de sus alumnos estamos con usted y queremos que se quede.

Un abrazo.
dissabte, 7 d’abril del 2007, a les 20:54:00 CEST
Toni Bennàssar ha dit…
Moltes gràcies. Les mostres de suport sempre són positives en moments difícils i un es sent sempre satisfet de què els alumnes (o almanco una part d'ells)el valorin. S'ha de dir que a totes les enquestes realitzades entre l'alumnat cada any treia de les màximes puntuacions del Departament (i això que sóc bastant exigent a les meves classes). Però bé, com es sap, la vàlua professional en determinats casos ben poc val.
dissabte, 7 d’abril del 2007, a les 23:38:00 CEST
Anònim ha dit…
bones(a mitjes)toni, vaig ser alumne teva durant un parell de mesos. Em sap greu que no et renovin ja que pel poc que vaig conèixer de la uib eres de "lo milloret" que hi passejava a primer curs.
Segur que trobaràs bones ofertes i t'anirà més que bé. Ara a lluitar pel bloc que a poc a poc tira tira aconseguirem alguna fita.coratje¡
diumenge, 8 d’abril del 2007, a les 19:16:00 CEST
ha dit…
Ànim i força amb les noves aventures que emprenguis.
diumenge, 8 d’abril del 2007, a les 19:55:00 CEST
Vicente Juan ha dit…
Quan les enquestes seran vinculants? Els professors tenen por precisament a una mala puntuació si es fan unes classes exigents, però els alumnes ja sóm prou grossets per destriar a un bon professor i, fins i tot, per a triar un rector o un president.
dimecres, 11 d’abril del 2007, a les 12:52:00 CEST
Anònim ha dit…
Benvolgut Antoni:

Acab de llegir la notícia i m'ha caigut l'ànima als peus, trob que és la major injustícia que ha comès mai la UIB!!! M'agradaria continuar com a membre del Departament per haver pogut votar a favor de la vostra permanència. Aquí el departament ha mostrat la seva vessant més reaccionària i conservadora, no m'ho esperava mai dels professors de dret públic!!!!! Realment estic indignat, jo vaig decidir no abandonar la carrera pel just fet de que si una persona com vós havia acabat i arribat a professor, no podia ser tan terrible, a més d'ensenyar-me que també hi ha una visió progressista del dret. Hem de muntar un pollo!!!!!!

Com a recompensa haurieu de sortir diputat!!! Els donarieu una lliçó a totes aquestes mòmies del Departament de públic!!!!!!

Endavant! La revolta ha de continuar!!!
dilluns, 23 d’abril del 2007, a les 20:34:00 CEST
Toni Bennàssar ha dit…
Esperem que les coses puguin acabar bé però no en té bona pinta tot plegat. A dia d'avui estic bastant centrat amb la tesi doctoral ja que, després de 7 anys de feina, és la meva prioritat poder (i que em deixin) acabar-la. Després ja veurem a on em guany les sopes. Sempre fer de cambrer o picapedrer és una opció en una societat com la nostra en la qual els mèrits es solen reduir als bens personals que té cadascú. Moltes gràcies a tots pel vostre supor i sapigueu que, estigui a on estigui, continuaré denunciant les injustícies i situantme al costats dels menys afavorits de la societat. Pesi a qui pesi...
dilluns, 23 d’abril del 2007, a les 23:40:00 CEST
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"La internacional" en català

Imatge
S'ha musicat en català l'històric himne socialista La Internacional . Era una versió que trobàvem a faltar ja que habitualment l'hem haguda de sentir sempre en castellà. A més, adjunt la lletra de l'himne traduïda també al català. Amunt els damnats de la terra...! LA INTERNACIONAL Amunt els damnats de la terra! Amunt els qui pateixen fam! La força pel dret és vençuda, s'acosta el bell temps de la pau. Del passat, destruïm misèries, esclaus, aixequeu vostres cors: la terra serà tota nostra, no hem estat res i ho serem tot! És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans. (bis) No esperis salvacions supremes de déus, de reis ni de tirans. Obrer, és la sang de tes venes la que triomfant et salvarà. La força del tirà sotmesa tot puny deixarà quan voldràs. Atiem la fornal encesa, el ferro és fill del nostre braç. És la lluita darrera, agrupem-nos, germans! La Internacional serà la pàtria dels humans....
Més informació

Malditos socialistas, malditas elecciones...

Imatge
Poema anarquista, sobre la col·laboració del PSOE amb la dictadura de Primo de Rivera, que fou musicat per Chicho Sánchez Ferlosio l'any 1999:      MALDITOS SOCIALISTAS, MALDITAS ELECCIONES "Que el mundo va a cambiar, nos dicen... que cuando votemos, nos escucharán. Si en cambio no votáis, nos dicen... los del otro lado nos aplastarán, y así se quedarán, nos dicen, con las manos libres para hacer su plan. Malditas elecciones, decimos, si la voz rebelde se domesticó. Malditas elecciones, decimos, quieren el gobierno, y nosotros no... Menudos demagogos, con sus perros de presa, jugando como siempre al palo y la promesa. Malditos socialistas vendidos al patrón, jugando con nosotros al gato y el ratón. Nos habéis traicionado sin ninguna vergüenza, nos habéis desterrado y matado también... Habrá que echar la cuenta de tantas injusticias, la cuenta de la sangre y de la libertad. La cuenta de la sangre, y de la libertad..."
Més informació

Judici a la memòria

Imatge
Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual; i Belarmina González: els vostres botxins no foren mai ni jutjats ni condemnats. És més, moriren entre honors després d'haver vençut per la força de les armes. Ara, com a mínim, qui us ha ultratjat des de la posició d'impunitat que li dona ser la segona autoritat de les Illes Balears es seurà a la banqueta d'acusats. El delicte del que se l'acusa? haver violentat la vostra memòria i haver fomentat fent-ho l'odi en contra de tot el que representàveu. Aquest judici serà, no obstant, molt més que això. Serà, en definitiva, un judici històric per posar llum i començar a reparar moltes ferides mal curades a una societat en la que mai s'ha fet justícia a favor dels vençuts. PS: Us volgueren enterrar a una fossa comú de Son Coletes per fer-vos desaparèixer i heu estat llavor per tots nosaltres. No passaran! Fins a la victòria sempre!
Més informació