Per una internet segura

Article d'opinió aparegut al diari Ultima Hora el passat dissabte 15 de març de 2008, pàgina 46:

Per una Internet segura

Antoni Bennàssar Moyà

Des de l’any 2004, el 6 de febrer se celebra, en l’àmbit de la Unió Europea, el Dia Internacional per una Internet Segura. Es fa necessari, coincidint amb la celebració del dia internacional, repassar quins són els perills i els avantatges que representa Internet per als ciutadans i per al conjunt de la societat. Davant un fenomen tan revolucionari com és Internet, es produeixen sovint reaccions grandiloqüents que poden distorsionar la veritable realitat de la situació. En menys de deu anys, Internet ha canviat de manera radical la manera com entenem les relacions humanes. Així, és relativament habitual trobar gent que ha fet nous amics, o fins tot ha trobat la seva parella, gràcies a Internet. Les relacions humanes han patit un canvi dràstic amb l’aparició de la xarxa i això ha comportat, de manera lògica, nous perills i amenaces que afecten l’ús de les noves tecnologies.

Un dels temes que més em preocupa és el de la utilització de la pròpia imatge a Internet. Així, la xarxa és una eina eminentment visual que empra la imatge com a eix essencial del seu funcionament. En els inicis, les imatges eren semblants a les de qualsevol altre mitjà de comunicació. Eren imatges preses per professionals, que il·lustraven informacions estàtiques redactades per periodistes. En els darrers anys es parla d’una segona revolució a Internet: la denominada “web 2.0”. Ara els continguts d’Internet han canviat. De cada vegada, són menys estàtics i més dinàmics. A més, i aquest és el principal canvi, els continguts ja no són creats per professionals de la comunicació sinó que són penjats a la xarxa per milions d’usuaris anònims. Aquest fenomen provoca que qualsevol ciutadà es converteixi, per així dir-ho, en un petit periodista o escriptor que pot fer arribar el seu missatge a tota la humanitat. Tot plegat ha implicat una democratització de la comunicació amb relació a com s’havia entesa fins ara. Els límits tecnològics que suposaven que per crear un mitjà de comunicació s’havia de fer una gran inversió capitalista queden difuminats amb l’aparició d’Internet. Qualsevol persona pot crear un blog en minuts i allotjar-hi les seves reflexions, pensaments, fotografies o records personals. Aquesta “web 2.0” té també, no obstant això, els seus perills. El primer és que els continguts que es pengen a la web deixen de ser, molt probablement i per sempre, propietat exclusiva del propietari. Així, una fotografia que hi ha allotjat un usuari és copiada i davallada per milers d’internautes de qualsevol lloc del món. El concepte decimonònic del fet que destruint els negatius d’unes fotografies aquestes desapareixien de la història, en l’època d’Internet, és una fal·làcia. Per tot plegat, la protecció de la pròpia imatge a Internet és un dels grans reptes d’aquest començament del segle xxi. S’ha de conscienciar, per tant, que les imatges que s’allotgen a la xarxa deixen de ser íntimes, personals, i propietat exclusiva de l’autor, per passar a un món dels bits allà on les fronteres i les privacitats romanen molt difuses.

La conscienciació de la població sobre la protecció de la seva pròpia intimitat i imatge és especialment important quan parlam dels menors d’edat i Internet. De cada vegada més, proliferen les pàgines web destinades a allotjar continguts dirigits a un públic adolescent. Els joves són els principals usuaris d’uns mitjans que els proporcionen la possibilitat fàcil de mostrar les seves pròpies fotografies i de contar les seves intimitats al món. Així, els menors d’edat són víctimes potencials dels seus propis errors. Es pot pensar, a títol d’exemple, com de divertit pot resultar per a un adolescent mostrar als seus amics a través de la xarxa de quina manera s’ha excedit en el consum d’alcohol un dissabte vespre. Aquesta fotografia, que té un contingut “graciós” per a un adolescent de disset anys, pot implicar, temps després i difosa sense control, que li reporti serioses conseqüències negatives en l’aspecte professional o el personal.

El desenvolupament tecnològic ha provocat que hagi de ser un objectiu prioritari de pares i educadors informar els menors d’edat de les conseqüències negatives que poden tenir els seus actes en un futur, uns actes que tenen lloc a la vida “real” i, de cada vegada més, en el món cibernètic. Inculcar responsabilitat és una feina de tots, i entre tots hem de contribuir a formar les noves generacions en un ús segur i responsable de les noves tecnologies.