05 de juliol 2006

IB3: Per a què serveix?


Article publicat al Diario de Mallorca de dia 5 de juliol de 2006:


TRIBUNA
IB3: Per a què serveix?

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Quan ja s´ha superat el primer any d´emissions d´IB3 comença a ser hora que la ciutadania faci un repàs meticulós del que ha estat la tasca de la televisió del Govern balear. Els començaments d´IB3 foren jurídicament convulsos. El Govern de la CAIB es va aprofitar d´una llei de pressuposts per rellançar una vella i mai aplicada norma cañellista de l´any 1985. A partir d´un marc legal ressuscitat, el director general fou nomenat a dit pel president Matas: ocupà el càrrec la seva exsecretària personal, María Umbert. Les acusacions de partidisme del nou ens televisiu no es feren esperar, i tothom romania expectant davant l´inici de les emissions i la línea editorial de la nova televisió. Les primeres decisions foren clares i mostraren el llautó de l´equip directiu. Els informatius, sant i senya de qualsevol mitjà, foren privatitzats, el "bilingüisme" seria la premissa idiomàtica i les pel·lícules s´emetrien en castellà. S´entraria a la FORTA, a costa de milers de milions de pessetes. Aquesta extraordinària despesa va servir perquè els ciutadans d´aquesta terra poguessin veure el futbol professional comentat en "mallorquí", "menorquí", "eivissenc" i "formenterenc", quan, abans d´existir IB3, el podien veure gratuïtament en "català" i "valencià". D´una altra banda, les pel·lícules, amb un cost extraordinari per a les arques públiques, eren les mateixes que es podien veure, també gratuïtament, als altres canals autonòmics rebuts a les Illes; això sí, les d´IB3 serien emeses en castellà.

IB3 és un ens públic que, teòricament, ha de servir els interessos generals de la ciutadania. Així, ens hem de fer davant la seva creació i el seu funcionament dues grans preguntes: per a què serveix IB3?, i què aporta IB3 a la ciutadania que no tingués abans que fos creada?

La moderna idea de servei públic (el que tocaria ser IB3) implica la intervenció activa dels poders públics en determinats àmbits de l´economia per suplir activitats deficients del sector privat o que, per qüestions d´interès general, es consideren que han de ser gestionades des de mans públiques. Respon, en aquest sentit, IB3 a la idea de servei públic? La resposta és evidentment negativa. L´emissió de programació d´IB3 que es pot veure en altres canals privats i públics d´àmbit estatal o autonòmic de manera gratuïta no té cap sentit. Què hauria de fer IB3 per diferenciar-se de la resta de canals i oferir un autèntic servei públic radiotelevisiu? Entre d´altres coses, exercir un compromís explícit amb la llengua catalana, pròpia d´aquesta comunitat, segons l´article 3 del nostre Estatut d´autonomia. Així, la radiotelevisió pública podria tenir una justificació si IB3 hagués esdevingut un instrument de normalització lingüística que emetés una programació íntegrament en català per intentar compensar un espai radioelèctric ple de canals castellanoparlants. Contràriament, emetre pel·lícules i sèries en castellà en horaris de màxima audiència, tal com fa ara habitualment IB3, desvirtua el sentit lingüístic que hauria de tenir l´emissora. Una altra possible justificació d´IB3 seria crear una gran indústria audiovisual pròpia. Resulta obvi que comprant massivament productes "enllaunats" a les multinacionals estrangeres no s´aconsegueix cap d´aquests objectius. Finalment, un altre hipotètic objectiu de servei públic seria que IB3 hagués aconseguit augmentar el sentiment de pertinença nacional dels ciutadans d´aquestes illes a la comunitat autònoma. Una mínima programació pròpia, fonamentada en tòpics folkloristes i provincians, i caracteritzada per un regionalisme insularista ple de tocs costumistes, no és el camí de reconstruir un país sobre la base de les ones hertzianes.

La crítica sempre pot resultar fàcil, i es demana sovint que es proposin alternatives a la situació vigent. Què hauria de fer IB3 per ser diferent de la resta de cadenes i convertir-se en un autèntic servei públic a la ciutadania illenca? En primer terme, ser paladí de la defensa idiomàtica del català, convertint la llengua pròpia d´aquesta terra en llengua vehicular de l´ens. En segon terme, crear un cos de professionals, seleccionats en oposicions realitzades amb criteris objectius, que formassin un planter rigorós i independent al nivell informatiu. En tercer lloc, IB3 hauria de ser la gran impulsora de la producció autòctona illenca; i d´una producció que no tingués en sèries costumistes i ridiculitzants el màxim exponent (l´exemple dels reportatges d´investigació de TV3 podria ser un bon mirall). Finalment, IB3 hauria de ser un instrument de reconstrucció nacional que intentàs vertebrar, informativament, un país actualment fragmentat en illes desconnectades. Esperam que, en un futur i presumiblement a causa d´un canvi de govern al Consolat de Mar, IB3 variarà el rumb i intentarà assolir algun d´aquests objectius.



(*) Professor de Dret Constitucional a la UIB

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo que diu en Sepharad en possa els cabells de punta... no tenia ni la més mínima idea... I una pregunta professor: és legal que una empressa encara que subcontratada per l´ajuntament de Palma, et prohibeixi xerrar amb la prensa encara que sigui fora de l´horari de treball? Et poden amonestar i fins i tot assetjar com ens estàn fent per xerrar amb la prensa encara que no s´hagin dit ni cap mentida ni cap insult ni s´hagi donat informació confidencial de ningú ni de l´empressa? Gràcies.
PD: No és curiòs que per contra IB3 pugui fer i desfer lo que vulgui dins la nostra empressa?

Toni Bennàssar ha dit...

La prohibició de xerrar amb tercers és un atemptat clar a la llibertat d'expressió reconegut al text constitucional (article 20). No ho pot fer l'empresa si és fora de l'horari de treball a no sé que es parli de coses que estiguin sotmeses a una clàusula de confidencialitat expressament prevista al contracte de treball. Un acomiadament per aquesta causa seria, segons la meva opinió recolzada jurisprudencialment, nul de ple dret.