Un president pacificador

Article aparegut al Diario de Mallorca de diumenge dia 26 de març de 2006, pàgina 46:

TRIBUNA

Un president pacificador

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

El 22 de març de 2006 pot ser que sigui un dia històric per a l´Estat espanyol. L´organització terrorista ETA anunciava un "alto el foc permanent" que, en molts d´àmbits, ha estat acollit amb una gran esperança. S´inicia ara una nova etapa política que s´ha d´afrontar amb cautela, però també amb decisió i valentia. En aquest sentit, el paper del president del Govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero, serà decisiu per tirar endavant un procés, que s´ha denominat "de pau", i que pot canviar en molts de sentits la política espanyola.
Som ara a l´equador de la legislatura. Queden dos anys per a les properes eleccions, i les decisions polítiques que es prenguin en aquests moments, sens dubte, marcaran el futur polític de l´actual Govern, amb el president al capdavant. Fins a aquest moment, el tret principal que ha caracteritzat la present legislatura ha estat una crispació permanent vinculada, fonamentalment, a dos elements: d´una banda, els atemptats del dia 11 de març de 2004 i la possible influència d´aquests sobre el resultat electoral del dia 14; i, d´una altra, la polèmica sobre l´organització territorial de l´Estat; una polèmica centrada, fonamentalment durant la darrera etapa, en la possible aprovació de la reforma de l´Estatut d´autonomia de Catalunya. Ara, a partir de l´alto el foc d´ETA, s´obre un nou front, certament interessant, que sens dubte marcarà el temps que manca fins a la propera contesa electoral.
Ha arribat un moment de decisions valentes que poden decidir el futur de generacions. Ha arribat un moment en el qual el president del Govern ha d´assumir un paper, sens dubte molt arriscat però que definirà una època, bé en sentit positiu bé en sentit negatiu, en la política espanyola. Ha arribat un moment en què José Luis Rodríguez Zapatero haurà de demostrar la seva talla d´estadista. Ha arribat un moment d´iniciar un camí, esperem que sense retorn, que dugui a la solució d´un conflicte que ha provocat massa sofriment.
Fa sis anys pocs imaginaven que aquell diputat lleonès, gens conegut i amb fama d´avorrit, arribaria on ha arribat. Un 22 de juliol de 2000 Zapatero aconseguí en el XXXV Congrés del PSOE, "contra tot pronòstic" i amb un avantatge exigu d´onze vots sobre l´històric José Bono, la Secretaria General del socialisme espanyol. De la mateixa manera, guanyà les eleccions de 2004, també "contra tot pronòstic" (tothom, fins i tot militants socialistes en petit comitè, donava per cantada la majoria del Partit Popular). "Contra tot pronòstic" formà un govern paritari i ha aguantat amb dignitat dos anys de govern socialista amb el suport de l´esquerra parlamentària. A José Luis Rodríguez Zapatero uns i altres el subestimaren. I, com se sap, en la política, en la guerra i en la vida, subestimar el rival és la primera passa per perdre la batalla. Sense subestimar les seves actituds, esperem que ara també, "contra tot pronòstic", pugui culminar la difícil tasca d´eliminar el terrorisme a Espanya.

En el temps que queda de legislatura, si el president del Govern es veu capacitat per solucionar dos grans temes tindrà, ben segur, la reelecció assegurada. El primer ja l´hem apuntat: la pacificació del País Basc. Feina difícil, però que esperam que podrà dur a terme. El segon és l´Estatut català. Si s´aprova el text estatutari abans de la propera tardor, i es demostra, com molts hem defensat, que el text reformat ni desfermarà les deu plagues bíbliques ni és la capsa de Pandora que ha de destruir Espanya, l´efecte polític pot ser decisiu.

Un president amb una Catalunya acontentada, amb un procés de pau i desarmament al País Basc en marxa, amb una economia estabilitzada, amb una política internacional pacífica, té moltes butlletes per tornar a sortir reelegit. La tasca és difícil, esperem que tingui sort, perquè d´aquesta sort no tan sols depèn el seu futur polític i el del seu partit, sinó que, com he subratllat abans, depèn el desenvolupament d´una nova etapa política i de convivència que ha de marcar la vida de les properes generacions en pau.

Antoni Bennàssar Moyà és professor de Dret Constitucional a la UIB.