OPA hostil

Article aparegut al Diario de Mallorca de dia 3 de març de 2006, pàgina 43.

TRIBUNA

Opa hostil

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Aquests dies el gran tema economicopolític d´actualitat és la possible compra, mitjançant una OPA (oferta pública de compra d´accions), de la companyia energètica espanyola Endesa. Així, la polèmica s´inicià quan la companyia energètica catalana Gas Natural, a començament d´aquest any 2006, proposà comprar la gran empresa energètica espanyola Endesa. Arran d´aquesta proposta de compra sorgida de Barcelona, les reaccions foren immediates. Així, es posà automàticament damunt la taula des de determinats sectors espanyolistes "el perill" que la principal energètica de l´Estat passàs a dependre d´entitats empresarials radicades a Catalunya. Ara, la qüestió s´ha complicat encara més a partir d´una contraoferta de compra d´accions emesa per la multinacional energètica alemanya E.On.
Sense entrar en la complexitat d´aquestes grans operacions empresarials, i des d´una perspectiva exclusivament política i constitucional, m´agradaria posar de manifest dues grans qüestions que afecten de manera directa aquesta operació de compra. D´una banda hi ha la controvèrsia generada en relació a la ubicació física de la seu de les grans empreses que controlen els sectors bàsics de l´economia. De l´altra, hem de tractar el paper que ha de tenir l´Estat o els poders públics en relació amb la regulació de l´economia.

La hipotètica compra d´Endesa per part de Gas Natural no hauria d´haver generat la polèmica que ha suscitat. Així, hem de recordar que l´actual gran Endesa fou constituïda, en bona mesura, sobre els clients i capital de la companyia catalana FECSA (Forces Elèctriques de Catalunya. SA). D´aquesta forma, no hi hauria d´haver cap inconvenient perquè Endesa tingués la seu social a Catalunya, lloc on té un gruix més que important dels clients. En canvi, actualment la té a Madrid, cosa que no és anecdòtica, ja que aquesta ubicació implica que la companyia (igual que moltes altres multinacionals) pagui la majoria d´imposts de la societat a la capital del regne, i contribueixi amb els seus tributs de manera significativa al finançament de la comunitat autònoma presidida per Esperanza Aguirre. D´altra banda, m´ha sobtat que aquells mateixos que s´envoltaren de la bandera rojigualda per oposar-se a la compra d´Endesa per part de Gas Natural, ara, en termes generals, no hagin piulat davant la possible compra de la companyia per part d´una empresa de Düsseldorf. Es veu que, fent ressorgir l´esperit imperial de Carles V, n´hi ha que prefereixen enfortir el teixit empresarial de l´espanyolíssima Alemanya que permetre que Endesa sigui dirigida des de Barcelona.

Hi ha una qüestió important, al marge de la ubicació de la seu i la nacionalitat de l´empresa matriu que dirigeixi Endesa, que m´agradaria destacar davant aquesta OPA. Així, ens hem de demanar quin ha de ser el paper de l´Estat davant l´operació de compra. D´aquesta manera, la gran qüestió que es planteja és si el Govern, de manera directa o indirecta, ha d´intervenir en la present operació financera condicionant-ne mitjançant mesures de Dret públic el resultat. Des de la meva òptica, la resposta ha de ser afirmativa. El control del sector energètic sempre ha estat un dels elements cabdals de l´economia de qualsevol Estat, i del seu domini empresarial i regulació les autoritats públiques no en poden abdicar. A més, hem de recordar que la nostra Constitució preveu l´iniciativa pública en l´economia, com també la reserva de determinats recursos o serveis essencials al sector públic (article 128.1), la planificació estatal de l´activitat econòmica (article 131) o la intervenció d´empreses (article 128.2). Articles, tots aquests que, a pesar de romandre en l´oblit, continuen plenament en vigor en el si del nostre text constitucional. Per tot això, no hauria d´alarmar ningú que des del Govern central es fessin totes les passes adients per garantir que la majoria accionarial d´Endesa romangui en empreses vinculades directament a l´Estat espanyol. Així, i segons el meu punt de vista, la intervenció política directa de l´Estat sobre l´operació més que una decisió discrecional hauria de ser una obligació moral que hauria de complir el Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero.

* Professor de Dret Constitucional de la UIB.