Futbol professional: diguem basta

Article aparegut al Diario de Mallorca de divendres 17 de març de 2006, pàgina 48:

Futbol professional: diguem basta

TONI BENÀSSAR

La Llei de l´esport (Llei 10/1990, de 15 d´octubre) va introduir una novetat important que tenia la intenció de canviar el futbol espanyol. En un moment històric en el qual la majoria de clubs es trobaven en una situació de fallida financera deguda a l´endeutament es creà una figura jurídica nova, la societat anònima esportiva (art. 14.c de la Llei), que pretenia donar racionalitat al desgavellat sistema que havia regit el futbol professional fins a aquell moment. Arran del procés de reconversió dels clubs en societats anònimes esportives (SAE) milions de deutes foren rescabalats, en part per les aportacions particulars de capital social, i en part pels ajuts públics de diferent signe. Semblava que la creació de les SAE era un punt de no retorn, una solució extraordinària per a uns errors que no s´havien de repetir.
La revolució del futbol digital de pagament va fer oblidar mancances passades. D´aquesta forma, es començà una etapa de fitxatges vergonyosos per als quals es pagaven quantitats desorbitades. Així, un jugador professional guanyava, en una sola temporada, el que un treballador no guanyaria en deu vides de fer feina de manera ininterrompuda. En poc temps, els deutes començaren a créixer sense aturall a les SAE una altra vegada.
A l´hora d´intentar resoldre aquest nou endeutament, les SAE cercaren, a partir de finals de la dècada dels noranta, una fórmula "imaginativa": les requalificacions urbanístiques. El mecanisme era el següent: una SAE endeutada fins al capdamunt per una mala gestió empresarial demanava a l´ajuntament i a la comunitat autònoma que li requalificassin els terrenys de l´estadi o de la ciutat esportiva; una vegada requalificats, la SAE venia els terrenys a la iniciativa privada a preu de canari jove i, mitjançant aquesta operació, ingressava milions i milions d´euros. Uns milions d´euros que, automàticament, tornava a dilapidar en fitxatges més i més milionaris. Uns fitxatges milionaris que realitzaven uns presidents de les SAE que es dedicaven professionalment, curiosament i en la majoria d´ocasions, a la construcció i a l´especulació immobiliària.
El primer gran pelotazo urbanístic postllei de l´esport fou el de la requalificació del camp de l´Espanyol de Barcelona: Sarrià. El següent, i el més vergonyós, la requalificació de la ciutat esportiva del Real Madrid. Les famoses "torres del Real Madrid" desvirtuaren la competició perquè atorgaren al club blanc una capacitat adquisitiva fruit de l´ajut públic que cap altre equip no podia igualar. A la moda de l´especulació s´hi han apuntant darrerament, amb més o menys èxit, molts altres: el València CF, el Múrcia, l´Atlético de Madrid, l´Espanyol una altra vegada, la Reial Societat de Sant Sebastià i, ara, el RCD Mallorca. La cultura del totxo sembla que s´ha implantat definitivament sobre la verda gespa futbolística.

En aquests moments d´eufòria especuladora crec que hauríem de reflexionar sobre tres aspectes. Primer, el principal problema socioeconòmic de la majoria de la població espanyola és l´habitatge. Segon, la Constitució espanyola estableix de manera clara a l´article 47 que els poders públics han de regular el sòl per evitar l´especulació; a més, la comunitat ha de participar en les plusvàlues urbanístiques que generin les actuacions dels poders públics. Tercer, les SAE són empreses privades, per tant, si tenen beneficis, enhorabona, i si tenen pèrdues, que en responguin els accionistes.

Ha arribat el moment que des de la ciutadania compromesa ens plantem. Que diguem basta a ajuts milionaris directes i indirectes dels poders públics a unes empreses esportives que fan una gestió econòmica totalment irresponsable. Que diguem basta a fer pública ostentació de l´especulació com a instrument de lucre. Que diguem basta a decisions polítiques afavoridores d´uns particulars que podrien fregar el tràfic d´influències. Que diguem basta a amiguismes irresponsables. Que diguem basta a mesclar entusiasme hooligan amb gestió pública. Per tot això, crec sincerament que tots aquells que patim l´especulació urbanística i el preu vergonyós de l´habitatge hem de dir públicament basta.

Toni Bennàssar és professor de Dret Constitucional de la UIB.