Lluita en xarxa

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 21 de febrer de 2006, pàgina 38.

Lluita en xarxa

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

Provenc d´una generació en la qual el terme "PC" era encara símbol revolucionari i acrònim del Partit Comunista. Ara, per a la majoria del jovent, "el PC" és un ordinador personal. En pocs anys el món s´ha transformat, i la tecnologia ha estat el principal instrument que s´ha fet servir per modificar la nostra societat. Així, la irrupció d´Internet ha generat canvis espectaculars en molts d´àmbits, i, especialment, en el polític.
Amb Internet les fronteres s´han vist sobrepassades, gent de continents diversos s´han comunicat diàriament, les idees han corregut, i enormes bases de dades s´han posat en comú de manera universal i gratuïta. A més, la irrupció d´Internet ha coincidit amb un fenomen totalment revolucionari que s´ha conegut amb el nom de globalització. La globalització ha provocat, en el terreny social i econòmic, un autèntic daltabaix. L´explotació que fan les multinacionals dels treballadors als països pobres, els fluxos incontrolats i especulatius de capital, la precarització del treball a les societats occidentals, l´increment progressiu de les desigualtats de classe als països industrialitzats, i la destrucció ecològica a escala planetària, són petits exemples dels efectes adversos de la globalització.
La primera gran concentració del moviment antiglobalitzador es va produir a Seattle (Washington) un 30 de novembre de 1999 per protestar contra la Ronda del Mil·lenni de l´Organització Mundial de Comerç (OMC). Aquella protesta fou convocada de manera espontània mitjançant un instrument nou de lluita ciutadana: Internet. 50.000 persones es reuniren als carrers sense que cap sindicat o partit tradicional no les hagués convocat. Tot s´havia fet de manera planera, en xarxa, sense cap organització ubicada verticalment que "dirigís" els subordinats. Aquella "desorganització organitzada" va desubicar els poders polítics tradicionals. Amb Internet, les fronteres de la mobilització ciutadana davant les injustícies flagrants de la nostra societat havien desaparegut.
El lema de Seattle fou "Think global, act local". Aquesta premissa només es podia aconseguir mitjançant un instrument com la xarxa Internet. Informació és poder, i ara amb Internet la difusió de la informació s´ha popularitzat i democratitzat. Així, amb un ordinador i una connexió telefònica, qualsevol pot difondre idees, opinions, mobilitzar i organitzar moviments de protesta. L´època en què la informació estava controlada pel poder econòmic o polític, i es necessitaven grans mitjans logístic per difondre informacions i emetre ones sonores o imatges, ja ha acabat. Amb una inversió mínima es pot crear una pàgina web que tingui milers de visites diàries. Aquesta és, i serà, la manera com es farà la lluita política al segle XXI. No és estrany, en aquest sentit, que el poder tingui una temor enorme de la Xarxa. Així, el primer que fan dictadures com la Xina és restringir i controlar l´accés a Internet. A més, el gran imperi, els Estats Units, ja està intentant identificar, controlar, rastrejar i emmagatzemar informació sobre les pàgines que visiten els seus ciutadans. Això ha provocat que es generi tota una nova problemàtica jurídica, i s´ha plantejat, a títol d´exemple, la protecció com a dada personal de l´adreça "IP" (número que identifica el nostre ordinador a la xarxa).
Amb Internet qualsevol notícia té accés al món. Una fotografia digital i una cadena de correus electrònics pot fer més mal als poders fàctics de la nostra societat que qualsevol altra cosa. Una denúncia anònima pot destruir la reputació d´una cadena multinacional o destapar un escàndol polític. A més, aquesta lluita es realitza des de la comoditat d´una cadira col·locada a la sala de casa.

El lema de Lenin era que per fer possible la revolució eren necessàries tres coses: conscienciar, organitzar i combatre. Ara, amb Internet, les tres coses són possibles de dur a terme amb més facilitat. Conscienciar difonent de manera planera la informació; organitzar mitjançant la creació de cèl·lules de resistència i protesta difuses de manera horitzontal; i, finalment, combatre fent servir la principal eina de què disposam: la difusió de la informació i els seus efectes sobre l´opinió pública. En aquest sentit, la xarxa no sols és una revolució sinó que és també un instrument revolucionari.

Antoni Bennàssar és professor de Dret Constitucional de la UIB.