Entrevista al Diario de Mallorca

Entrevista apareguda el dia 2 de febrer de 2006 al Diario de Mallorca, pàgina 4 del suplement Universitat:

“LA CONSTITUCIÓ ÉS UNA
NORMA JURÍDICA, NO LA LLEI
DE DÉU. TÉ MECANISMES
PROPIS DE REFORMA”
Bennàssar analitza els processos de reforma estatutària.

La majoria de comunitats autònomes
han posat en marxa la reforma
dels estatuts. A Balears, el
procés de reforma es pot dir que
tot just s’ha iniciat, però a altres
comunitats es troba molt avançat,
com és el cas de l’estatut català.
Les informacions que arriben
d’uns sectors o uns altres estan
provocant cert desconcert a la
societat sobre la manera en què
s’han de reformar aquests marcs
legals d’autogovern. Per aquest
motiu, aquesta setmana parlam
sobre la reforma de l’estatut de
Catalunya amb el senyor Antoni
Bennàssar, professor de Dret
Constitucional de la Universitat.
–Sembla que només es parla
d’estatuts?
–Sí, i a més el tema de l’estatut
català ha aixecat molta de polseguera,
especialment si tenim en
compte que, en determanades
ocasions, sembla com si estàs en
vigor, quan realment encara està
en tràmit de reforma.
–Quines passes s’han de seguir
per reformar aquest estatut?
–El procés es divideix en tres fases.
La primera, l’aprovació per part del
Parlament de Catalunya. La segona,
en la qual ara ens trobam, consisteix
en l’aprovació per part de les Corts
Espanyoles; un procés en què sembla
que la majoria de partits polítics
arribaran a una avinetesa per reformarlo,
en un sentit o un altre.
–I la darrera fase?
–Una cop que el text sigui aprovat per
les corts, i per tant pel poble espanyol,
tampoc entrarà en vigor. Perquè això sigui
així, segons el que estableix l’article
151 de la Constitució espanyola, el text
serà votat en referèndum pel poble de
Catalunya, per donar-li, o no, el vistiplau.
–I això de convocar un referèndum
a tot l’estat?
No es pot fer, és una impossibilitat
constitucional, per fer això
de reformar primer allò que
constitució. A més, no podem
des d’un punt de vista de constitucionalitat
de quina manera
una norma que encara no
aprovada. Simplement en l’actualitat
està en tràmit parlamentari
aquest text pot ser retgirat
dalt a baix abans que surti aprovat.
–I si el text no s’ajustàs a legalitat
vigent?
–Es podria presentar un
d’inconstitucionalitat, acompanyat
del suport de 50 diputats o senadors,
tot i que aquest recurs
supondria una suspensió l’entrada
en vigor de la norma
L’estatut entraria en vigor i s’aplicaria
a l’espera del pronunciament
del Tribunal Constitucional.
–S’hauria d’haver començat, primer,
a reformar la Constitució?
–No necessàriament. Tot i
dir que si es vol canviar de
radical els estatuts d’autonomia,
s’haurà de canviar la constitució viceversa.
Però actualment, per aprofitar
al màxim la legislatura, es
un camí paral·lel.
–És necessari fer canvis ?
–La Constitució és una norma jurídia,
no la llei de Déu. Compta
uns mecanismes propis de reforma,
ser aprovada fa quasi 26 anys,
moment històric determinat. Les normes
jurídiques s’han d’adaptar societat
perquè no existeixi una disfunció
entre aquestes dues parts.

Antoni Bennàssar Moyà
Professor de Dret Constitucional de la UIB