Falsedats jurídiques per oposar-se a l´Estatut català

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 26 de gener de 2006 (pàgina 44):

Falsedats jurídiques per oposar-se a l´Estatut català

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

A les 14.30 hores del dia 24 de gener de 2006 vaig sentir unes declaracions del cap de l´oposició espanyola, el senyor Mariano Rajoy, efectuades al Fórum de Nueva Economía. La transcripció literal la reproduesc seguidament (font: Reuters): "Como aquí no estamos reformando un Estatuto de autonomía, sino cambiando el modelo de Estado, vamos a presentar una proposición de ley de iniciativa popular pidiendo un referéndum [...]. Creo que en un asunto de estas características la gente tiene derecho a opinar, porque no estamos hablando de un tema menor, ni de un tema de una comunidad autónoma, estamos hablando de un tema que le importa al conjunto de los ciudadanos españoles y de una reforma de la Constitución, y de esto tienen que opinar todos". Com a jurista i professor de Dret Constitucional que encara roman en estat de consternació intel·lectual, crec convenient exposar, de la manera més pedagògica possible i sense entrar en cap cas en el contingut polític de les declaracions, la profunda incorrecció jurídica d´aquestes:

Primer.- El referèndum consultiu a què presumptament fa referència el senyor Rajoy està regulat a l´article 92 de la Constitució espanyola (CE) i desenvolupat per la Llei orgànica 2/1980, de 18 de gener, que regula les diferents modalitats de referèndum. El referèndum consultiu a Espanya (com bé ha explicat el meu mestre, el doctor Oliver Araujo, en nombrosos treballs ja esdevinguts clàssics) només pot ser convocat pel rei, a proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats. Per tant, l´única persona que pot proposar un referèndum consultiu en relació amb l´Estatut d´autonomia de Catalunya és el senyor José Luis Rodríguez Zapatero. En cap cas no és constitucionalment possible convocar un referèndum consultiu mitjançant la recaptació de signatures.

Segon.- La recaptació de signatures per aprovar iniciatives legislatives està regulada a l´article 87.3 de la CE. S´exigeixen 500.000 signatures per presentar una proposició de llei davant el Congrés dels Diputats. Aquest article preveu, no obstant això, que no serà possible la iniciativa legislativa popular en matèries pròpies de llei orgànica. S´ha de tenir en compte que l´Estatut d´autonomia de Catalunya, com tots els estatuts d´autonomia, és una llei orgànica. Per tant, en cap cas no es poden recaptar signatures de manera jurídicament vàlida per intentar canviar, alterar, derogar o impedir la vigència de l´Estatut d´autonomia català.

Tercer.- En aquests moments no som davant un procés de reforma constitucional. A més, la recollida de signatures no pot iniciar el procés de reforma de la Constitució (art. 166 en relació amb l´art. 87 de la CE).

Quart.- La Constitució espanyola (art. 152.2) preveu l´obligatorietat de convocar un referèndum per reformar l´Estatut d´autonomia català. No obstant això, hem de fer la important precisió que aquest referèndum s´ha de fer citant a les urnes el poble català, no el conjunt del poble espanyol (això no és constitucionalment admissible).

Cinquè.- La via que té el Partit Popular per impugnar la constitucionalitat de l´Estatut d´autonomia de Catalunya és la següent: 1) Esperar que aprovin l´Estatut les Corts espanyoles i el poble de Catalunya en referèndum. 2) Presentar, una vegada aprovat i mitjançant la signatura de cinquanta diputats o senadors, recurs d´inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional (art. 161.1.a de la CE en relació amb l´art. 32 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional).

Sisè.- La presentació del recurs d´inconstitucionalitat feta per cinquanta diputats o senadors no suspendria, en cap cas, l´entrada en vigor de l´Estatut d´autonomia de Catalunya.

Els sis punts anteriors resumeixen les possibilitats d´actuació davant la hipotètica reforma de l´Estatut d´autonomia de Catalunya. Per contra, defensar que mitjançant la recollida de signatures es pot convocar un referèndum demostra un preocupant desconeixement jurídic del sistema constitucional espanyol o, el que encara és molt més greu, voler enganyar els ciutadans abusant dels seus escassos coneixements jurídics. A un alumne de primer de Dret no se li consentiria aquesta errada en un examen final, crec que al líder de l´oposició conservadora tampoc no se li ha de consentir.

Antoni Bennàssar és professor de Dret Constitucional de la UIB.