El referèndum impossible: confusió enfront de Constitució

Article publicat al Diario de Mallorca de dia 4 de febrer de 2006, pàgina 42.

TRIBUNA

El referèndum impossible: confusió enfront de Constitució

ANTONI BENNÀSSAR MOYÀ

La Llei orgànica 20/2003, de 23 de desembre, fou aprovada amb un gran escàndol al Congrés dels Diputats. Per fer memòria, recordarem que aquella norma castigava amb penes de tres a cinc anys de presó aquells que convocassin un referèndum sense tenir competències per fer-ho. Era una penalització inaudita que tenia per missió evitar que es convocàs un plebiscit "il·legal" al País Basc perquè el poble es pronunciàs, fora dels mecanismes constitucionalment prevists, sobre el procés de reforma estatutària a Euskadi. Si això es feia, Ibarretxe podria ser empresonat, aquest era l´argument esgrimit per incloure al Codi Penal la crida dels ciutadans a les urnes feta per qui no tenia legitimació per fer-ho. Afortunadament, després de les darreres eleccions, les noves Corts espanyoles aprovaren la Llei orgànica 2/2005, de 22 de juny, que eliminava la penalització de la convocatòria il·legal de referèndums. A partir d´aquell moment, l´amenaça de ser empresonat desapareixia.
Es veu que la despenalització ha generat il·lusions referendàries a qui abans demonitzava la institució. Així, els mateixos que no escoltaren milions de veus sortides al carrer per demanar la no participació d´Espanya en una guerra il·legal, ara clamen perquè s´escolti el poble espanyol en referèndum en relació amb l´Estatut català.
El proppassat 26 de gener vaig publicar un article a corre-cuita en aquest mateix diari sobre les falsedats jurídiques en relació amb un hipotètic referèndum sobre l´Estatut català. A dia d´avui, tenint més dades sobre aquest referèndum que es pretén convocar, no em queda més que dir que s´està intentant crear una confusió jurídica a la ciutadania que no és admissible. Així, torn a recordar que l´únic que pot convocar un referèndum consultiu a Espanya és el rei, a proposta del president del Govern, amb l´autorització prèvia del Congrés dels Diputats (art. 92 de la Constitució). Sembla que ara aquest article l´ha assumit l´oposició del Partit Popular i, per tant, han hagut de canviar l´argumentació jurídica inicial, ara afirmen que recolliran signatures per donar suport a una proposició no de llei perquè el president del Govern convoqui un referèndum consultiu amb la pregunta següent: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única Nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos, obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?". Analitzem, passa a passa, aquesta nova proposta de recollida de signatures.

En primer terme, cal explicar que les proposicions no de llei són acords o resolucions de les cambres legislatives en què aquestes manifesten la seva opinió en relació amb un tema. Les proposicions no de llei estan regulades als articles 193-195 del Reglament del Congrés del Diputats i les han de presentar a la Cambra els grups parlamentaris. Per tant, avui mateix el Grup Parlamentari Popular pot presentar una proposició no de llei en què s´oposi al que trobi oportú (bé a l´Estatut català o a qualsevol altre tema), sense la necessitat ni d´una signatura dels ciutadans espanyols. Per això, intentar mesclar la recollida de signatures amb un instrument parlamentari d´ús habitual i freqüent és un absurd jurídic. Un absurd que vol ocultar una dada: que no és possible, tal com s´havia afirmat d´inici, convocar un referèndum espanyol contra l´Estatut català recollint signatures.
La campanya de recollida material de signatures (unes signatures que, tornem a recordar, jurídicament no serveixen per a res) no mostra cap garantia jurídica. Així, basta introduir un nom i un DNI a la web del partit per suposadament signar el suport a la proposició. La comparança de la manca de rigor d´aquest procediment amb les dures exigències que marca la Llei orgànica d´iniciativa legislativa popular per recollir signatures per presentar una proposició de llei ho diu tot.

Finalment, una darrera dada. La doctrina constitucional ha deixat ben clar que si una cosa és fonamental en qualsevol consulta popular és la claredat i el caràcter no tendenciós de la qüestió plantejada. La pregunta formulada en aquesta col·lecta popular de signatures és descaradament ambigua, potencialment acceptable per tothom, i inclou termes, com la igualtat de drets, que estan perfectament salvaguardats a la nostra constitució. Així, almenys en teoria, no se sap ben bé què es demana. Seria d´agrair, almenys, que a l´hora de posar taules al carrer hi hagués la valentia de qui recull les signatures de plantejar els seus posicionaments ideològics de forma clara, i no de manera confusa i descaradament ambigua, com es fa en aquesta ocasió.

(*) Antoni Bennàssar és professor de Dret Constitucional de la UIB.