Avui, 22 obrers del futbol, dirigits per un veterà i humil entrenador d'Eibar, abertzale i bona persona, han fet història fent a l' Atlètic Balears campió de Segona B.
Ja vàrem aconseguir un campionat, sent jo directiu, l'any 2012, però, hi ha molta diferència entre aquells jugadors que vaig tractar de ben aprop (Antoñitos, Pereras, Danis, Lawals...); i entrenador (Gustavo Siviero), i aquest planter i cos tècnic.
Passi el que passi a la promoció d'ascens, estic enormement orgullós de voltros.
I dir que, d'entre la plantilla de l' Atlètic Balears, des de que va arribar l'any 2015, sempre he tengut una especial estima i relació amb Kike Lopez, professional i assenyat com ell tot sol; i avui ens hem pogut abraçar i celebrar-ho junts.
Estiguem a la categoria que estiguem, esper poguem comptar molts d'anys amb ell lluint l'elàstica blanc-i-blava. Sense desmerèixer a ningú, sempre he pensat que jugadors com ell (amb el seu estil dins i fora del camp), i entrenadors com Mánix, representen millor que ningú, el que és el sacrifici, sofriment, i lluita constant que ha caracteritzat la nostra història baleàrica. Recordant sempre que, tal dia com avui de fa un any, ens salvàvem de forma agònica contra l'Alcoyano de davallar a tercera. Increïble el que s'ha aconseguit aquesta temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada