Fa trenta anys Mallorca es coneixia internacionalment pel fet de què aquí hi havien residit o estiuejat escriptors com Camilo José Cela, Ruben Darío, José Luis Borges o Robert Graves. Arribàrem a tenir una densitat de premis nòbel per metre quadrat que era per llevar-se el capell. Estiuejaren a Mallorca també Charles Chaplin, Orson Welles, Ava Gardner, John Wayne, Kirk i Michael Douglas, Jack Nicholson o, fins i tot, George Lucas (aquest últim a Deià, sí, Deià, aquell mateix poble en el que ara cada nit Son Marroig es converteix en una verbena musical per a què els visitants es facin, entre canya i canya, "selfies" davant Na Foradada...). Durant una època tinguérem residint a John Lennon, al temps que Von Karajan inaugurava l'Auditòrium i Jimi Hendrix tocava a Gomila. Què s'ha fet malament per passar de tenir aquests visitants com a portada internacional a tenir el "mamading" de Magaluf i les violacions i gateres de la Bierstrasse? Ens han espoliat i matat a l'hora la gallina dels ous d'or. No hi ha altre camí que rompre radicalment aquesta dinàmica i model de turisme de masses, i no veig que ningú faci les passes per fer-ho (això és el més trist).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada