Tots els marxistes valoram enormement l'aportació teòrica al materialisme de Gustavo Bueno; però, davant les manifestacions grandiloqüents que estic sentint avui de què ha estat "el més gran filòsof marxista espanyol" vull recordar avui a un altre mestre oblidat: Manuel Sacristán Luzón; mort molt prematurament, i que ens va deixar un gran llegat, tant en quant a teoria, com a praxis revolucionària. Una praxis que el va dur a què en l'any 1965 fos expulsat de la seva càtedra de filosofia degut a la seva militància comunista. Com diu l'aforisme, molt apropiat avui pel cas de Bueno, tot i el proselitisme ateu del filòsof asturià: "Que Déu te n'alliberi del dia de les gran alabances".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada