Sancions als pares vaguistes

S'ha afirmat avui per part de l'actual defensora del menor de la CAIB que els pares que no duen els nins a escola "cometen una infracció", i que poden ser sancionats. No sé a què es refereix: posaran multes al pares que no duguin, donant suport a la vaga, els nins a escola? Si volen fer això, m'imagin que ho voldran fer a través del règim sancionador de la llei 17/2006, de 13 de novembre, de protecció de la infància i l'adolescència. Un règim sancionador de difícil encaix ja que es troba dins una llei, que fou impulsada pel Govern de Jaume Matas i que, de forma fàctica, mai s'ha aplicat, entre altres coses per l'inexistència d'un reglament de desplegament i pel caràcter sectorial de cadascuna de les sancions (l'han d'aplicar, segons els informes jurídics que es feren sobre la mateixa, cadascuna de les Conselleries en les quals s'hagi comès la infracció). Així, la pròpia defensora ja ha apuntat que seria Educació la que hauria de posar les multes al pares. Quin organ d'educació? Qui aixecaria les actes? Qui instruiria els processos? Sobre quina base?... Molts de dubtes jurídics em genera aquesta amenaça... En tot cas, recordar que està previst a la llei que per aplicar-se el règim sancionador primer s'ha de crear un fons per rebre l'import de les sancions que haurien de ser, en tot cas, finalistes i no podrien anar a la caixa general de la CAIB. 

És curiós que durant aquesta legislatura no s'hagi parlat en cap moment de l'aplicació del règim sancionador de la 17/2006 en aspectes tal i com pugui ser el consum d'alcohol per part dels menors; o l'assistència dels mateixos a "corridas" de toros o espectacles de boxa; o en matèria de consum; o de protecció audiovisual... que sí són aspectes molts clars i sancionables de la 17/2006, i que sí, en sentit contrari, ara es vulgui fer por amenaçant en sancionar als pares vaguistes. 

Durant el meu mandat com a defensor del menor mai vaig recórrer, ni fomentat que es recorregués, al règim sancionador administratiu de la 17/2006 per dos motius: 

Primer: considerava, i consider, que una defensoria ha de fer servir els seus instruments de comissionat parlamentari (recomanacions, informes i requeriments), i no els d'una vulguar administració recaptatòria. No es pot amenaçar i atendre, al temps, de forma independent i autònoma al ciutadà en els seus drets: És una esquizofrènia inadmissible.

Segon: Tots el temes greus, les derivava directament a fiscalia, així com a serveis socials i a policia. Creia, i seguesc creient, que són ells els que han d'actuar davant la possible comissió d'un il·lícit, civil o penal, i no la defensoria que està per vetllar, per damunt d'ells, per la imparcialitat i bon funcionament del conjunt del sistema.

Deixar ben clar, i a manera de resum, que, en cap cas, el fet de no portar els nins a l'escola en el marc d'una vaga laboral no és motiu d'intervenció de fiscalia de menors, al meu modest parer jurídic (que només té competències per intervenir si s'ha produït una situació de desprotecció del menor, que no n'és el cas). I, per una altra banda, l'aplicació d'eventuals sancions administratives, des de el meu punt de vista, seria perfectament recorrible en via contenciosa-administrativa, i molt probablement guanyaríem el litigi. En aquest sentit, oferir la meva modesta col·laboració, com a misser, per tots aquells que es vegin represaliats de qualsevol manera per aquesta vaga (mai me pensava que tornaríem a l'època del 1001, del TOP, i dels advocats d'Atocha, però, malauradament, hi anam de cap dia a dia...)

Per últim, jo em deman, si es sanciona als pares vaguistes, què no s'ha de fer amb els pares d'infants absentistes i no escolaritzats? Aquest és l'autèntic drama de la nostra educació, i contra el que vaig intentar lluitar, de forma silenciosa, amb totes les meves forces des de el meu càrrec: els milers de nins, dramàticament sense veu, que són absentistes del seu centre i que estan abocats per això al camí de la droga i la marginació. L'absentisme és una situació davant la qual en moltes d'ocasions els equips d'orientació no tenen recursos materials i humans suficients per atendre, i els serveis socials dels pobles no hi poden arribar. Aquesta hauria de ser l'autèntica preocupació dels serveis de menors, de la defensoria i dels responsables governamentals, no ficar por als pares responsables, que cuiden i estimen als seus fills, i que volen, legítimament, donar suport al professorat en vaga...