Acostant-se l'11 de setembre, festa nacional de Catalunya, Cayo Lara, Secretari General d'Izquierda Unida, no ha desaprofitat l'oportunitat per tornar a dir que votaran en contra de la independència catalana arribat el moment ja que seria "mala para el resto de España". L'estalinisme, desviació pèrfida del marxisme, sempre ha reconegut el dret d'autodeterminació de forma retòrica, però l'ha menyspreat, trepitjat i represaliat quan ha arribat el moment d'exercir-la. La presó en què es va convertir la URSS i els seus satèl·lits n'és el millor exemple. I la primavera de Praga, el seu punt culminant. En el cas espanyol, podria parlar durant pàgines i pàgines de les relacions entre el PCE i Catalunya, des de l'extermini (en un sentit físic i literal) del POUM, fins els intents continuats d'esclafar el PSUC i la seva autonomia. Em fa gràcia, per no dir una altra cosa, tot l'estol de falsos progres, que defensen la independència de Palestina portant mocadors; del Sàhara o del Tibet i s'oposen a la de Catalunya i la resta de PPCC, al·legant la "indisoluble unidad de España". En el fons, els temps no canvien tant, i estam, com en l'època d'Andreu Nin. Visca la IV Internacional!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada