Aquests dies es parlarà molt del vintè aniversari de la mort del gran Josep Maria Llompart. D'entre els seus versos, sempre m'han impactat molt uns que formen part d'un fragment del seu poema Memòria d'un viatge i que aquí reproduesc. Una gran descripció de la Mallorca autèntica, pagesa, pobre i arrelada a una terra que ens ha vist néixer i a la qual hi retornarem en la fi dels nostres dies...
He vist uns homes
de sang agadigada,
ossos humiliats d'enllà dels segles;
uns homes amb els ulls com ganivetes
per fitar el cel amarg.
Aquest homes
no diuen mai: la nostra terra,
perquè ells són
la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada