Taxes contra justícia
El dret fonamental més important, juntament amb el dret a la vida, és, sens
dubte, el dret a la tutela judicial efectiva, pel seu caràcter instrumental
envers els altres drets. S’ha produït, amb l’aprovació de la Llei 10/2012, de
20 de novembre, de taxes judicials, un atac sense precedent als drets
fonamentals a l’Estat espanyol. A partir d’ara, si no tens doblers suficients
per poder pagar la taxa judicial, no podràs fer valer els teus drets davant
tercers en l’àmbit judicial, ni tampoc, en cas de què ja ho hagis fet, podràs
recórrer davant un òrgan superior una decisió judicial que consideris injusta.
A partir d’ara, litigar, et costarà doblers, havent de pagar pel simple fet
d’accedir als tribunals, al marge dels honoraris que hagis de pagar al teu
advocat i procurador. I no em serveix l’excusa governamental de què romandrà l’accés
per part dels ciutadans a la justícia gratuïta a través del denominat torn
d’ofici. Així, hem de tenir en compte que amb el càlcul a través del SMI i
còmput per unitat familiar (art. 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener) és molt
probable que gairebé qualsevol mileurista quedi exclòs de l’accés a la justícia
gratuïta. I si analitzam les taxes, no són tampoc gens simbòliques, ja que, per
posar una exemple, si hi ha una disputa entre dos germans a l’hora de xapar-se
una herència allà a on hi hagi en discussió una casa familiar valorada en
700.000 euros, n’hauran de pagar 3.800 en concepte de taxa per poder interposar
el plet. A n’aquests costos, li hauran d’afegir les despeses del seu advocat i
procurador. I aquí n’hi ha una altra. He vist que el Sr. Ministre de Justícia,
Alberto Ruiz Gallardón, ha afirmat que: “Mucho
más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas”. Aquí sí
que ja s’ha arribat al límit del tolerable. Advocats i procuradors, cobram
(quan aconseguim fer-ho, que no és sempre), per la feina que hem fet, i pagam,
del que cobram (o del que no hem aconseguit cobrar però sí hem facturat) un 42%
del total a la hisenda espanyola entre IVA i retencions de IRPF. Tot això sense
comptar les cotitzacions a Seguretat Social, IAEs, i demés pressions
contributives. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina
amb una nova càrrega fiscal en contra dels pobres, i que fa que només puguin
accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós. Si ets
ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, i jugar-te-la; si ets
pobre, maldament tenguis raó, l'Estat no et reconeix el dret de litigar si no
tens doblers per pagar la taxa que se t'exigeix per fer valer els teus drets. A
n’això, a partir d’ara, a Espanya de li denominarà “justícia”. Enhorabona
Senyor Ministre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada