“Mucho más se paga por el abogado y el procurador que por estas tasas”.
Alberto Ruíz Gallardón, ministre de justícia, dixit.
Mai m'hagués pensat que s'hagués arribat a n'aquests extrems per part d'un ministre de justícia. Que es compari un atac al dret de la tutela judicial efectiva tal i com és la imposició d'unes taxes abusives per poder litigar, amb la feina legítima que feim els advocats i procuradors em sembla un autèntic escàndol. Els professionals liberals de la justícia cobram (quan ho aconseguim) per la feina feta, i pagam, del que cobram (o del que no hem cobrat però si facturam) un 42% del total a la hisenda espanyola entre IVA i IRPF. Que ara es compari per part d'aquest ministre la nostra feina amb un nou impost en contra dels pobres, que ha disfressat sota la forma jurídica de taxa, i que fa que només puguin accedir a l'administració de justícia els rics, em sembla vergonyós. Si ets ric, pots litigar encara que sigui de forma temerària, si ets pobre, maldament tenguis raó, l'Estat no et reconeix el dret si no tens doblers per pagar la taxa que se t'exigeix fer valer els teus drets. I que no me venguin amb la història de que "la justícia gratuïta" està exempta de taxes ja que tots sabem com funciona la "justícia gratuïta" i qui té accés a ella (i, el que és més important, quan es té accés a ella). A més, amb els actuals límits, pràcticament qualsevol mileurista amb un pis hipotecat queda exempt, en la pràctica, de poder-se acollir a la justícia gratuïta. Sense oblidar que amb l'actual LEC, la sol·licitud d'advocat d'ofici no atura, si no ho decreta expressament el jutge, i no té perquè fer-lo, la declaració de rebaldia processal. Per primera vegada, de forma clara i sense vergonya, el classisme social ha arribat a la "justícia espanyola". Enhorabona Senyor Ministre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada