Aquestes eleccions tenen, sens dubte, un contingut històric per l'avanç de Catalunya ( i esperem que de la resta de PPCC) de cap a la seva llibertat. Mai un Parlament català havia estat tan obertament independentista. Les forces polítiques netament catalanes i que defensen el dret a decidir, sent, per tant, sobiranistes, sumen 87 diputats (CiU,ERC,ICV,CUP). Per contra, el partits d'obediència espanyola o que s'oposen al dret de decidir directe d'una forma o l'altra, en sumen 48 (PP, PSOE, Cs). Els números són molts bon de fer, i, com es pot veure, el número de sobiranistes gairebé dobla als d'aquells que defensen que els catalans no poden decidir per si mateixos el seu futur. D'entre els espanyolistes, s'ha de distingir entre PP i Cs (28 diputats) que defensen que no es pot tocar l'actual relació entre Catalunya i Espanya, del PSC (20), que defensa la possibilitat d'un referèndum una vegada canviada la Constitució en un sentit federal. Així, si sumam, veim que tenim a 87 diputats a favor d'un referèndum d'autodeterminació passi el que passi; 28 que s'hi oposen, i 20 que l'accepten després d'un canvi constitucional.
D'aquesta manera, i des de un punt de vista merament estadístic, els resultats són els següents:
- Un 64% del diputats defensen un referèndum d'autodeterminació.
- Un 20% s'hi oposa.
- Un 14 % l'accepta després d'un canvi constitucional federalista que reclama.
No entenc com així els nacionalistes espanyols de PP i Cs estaven tan contents: només un 20% dels votants estan agust en la relació de Catalunya amb Espanya actual, i un 64 % demana un referéndum d'autodeterminació.
A més, el resultat, i des de un punt de vista de sigles, ha provocat un dalt abaix en els següents aspectes:
a) El messianisme de Mas ha estat obertament derrotat.
b) ERC és la segona força, és a dir, el primer i segon partit de Catalunya són sobiranistes i independentistes.
c) El PSOE ha quedat per darrera d'ERC: L'esquerra nacional ha superat per primera vegada a la socialdemocràcia espanyola.
d) El PP, un partit que governa amb majoria absoluta a Espanya, és la quarta força a Catalunya, amb un paper residual en la política catalana, cosa que demostra que Catalunya, no és, ni pensa, com Espanya (afortunadament).
e) Per primera vegada, han entrat les CUP. L'esquerra marxista d'alliberament nacional entra, per primera vegada, al Parlament. El somni començat per l'MDT i Endavant, ha fructificat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada