Es sol dir que l’èxit té mil pares i el fracàs és orfe. Després del partit
més important que hem viscut els balearicos en els darrers 50 anys (i amb un
resultat que no ha estat el desitjat) voldria tenir unes paraules per a tots
aquells que ens han dut a on estam. Així, en uns moments durs, vull reconèixer
a la persona que ha estat l’artífex de portar-nos a un moment històric que mai
hauríem somiat fa uns anys: en Fernando Crespí, el nostre President. En Fernando
ha estat el responsable d’un canvi històric en la dinàmica de l’entitat,
aconseguint que, un Club que duia dècades arrossegant-se per tercera divisió
estigui a les portes, encara ara a dia d’avui, de la segona divisió A. Es pot
dir, en aquest sentit, que s’ha produït un petit miracle, i que en Fernando ha
estat capaç de ressuscitar un mort, rejovenint i il·lusionant a l’afició, i
aconseguint durant els darrers anys uns èxits esportius sense precedents. A
més, en Fernando és el cap visible d’un projecte que aglutina a desenes de
persones que, de forma anònima, altruista i desinteressada, diàriament dediquen
hores del seu temps a mantenir un club que funciona, en molts d’aspectes, de
forma autogestionada per part de la pròpia afició. Aquesta és la major grandesa
i força del nostre Club, i, passi el que passi, no s’ha de perdre mai.
La humilitat i la modèstia sempre han estat, des dels nostres orígens l’any 1904, la nostra marca definitòria. L’Atlètic Balears té el seu origen en el club que fundaren els treballadors del port de Palma, majoritàriament, en el seus inicis, mecànics de Isleña Marítima (actual Transmediterránea). Conten les cròniques de l’època que, davant la pobresa dels fundadors, les primeres samarretes que portaren per disputar els seus partits foren les seves granotes velles de treball, amb les mànigues i cames tallades, a les que li cosiren franges blanques, intentant imitar els colors de les xemeneies dels vaixells de la companyia a la qual treballaven (colors que, a l’hora, representaven els blau de la mar i el blanc dels niguls del cel). Ben aviat al Mecànic Futbol Club se li anaren sumant com a aficionats acèrrims els estibadors del moll, els pescadors, i, poc a poc, tota casta de treballadors, iniciant una inèrcia que dugué a què, amb el pas del temps, el que des de l’any 1920 es digué Balears Futbol Club, aglutinés a amplies classes populars de Palma. Aquests orígens han generat un ADN molt especial en una afició, la baleàrica, que sempre, hagi passat el que hagi passat (amb més moments dolents que no de bons al llarg de la nostra història, seguem sincers...), ha estat al costat de forma fidel als seus colors.
No sé a quina categoria jugarem la temporada vinent, però el que sí que tenc molt clar és que, sota cap concepte, hem de canviar la nostra filosofia d’humilitat, pobresa i treball que ens ha caracteritzat sempre; una filosofia forjada a pols durant més de cent anys d’història i que ha generat una idiosincràsia molt peculiar entre la nostra afició. Aquesta és la nostra única força i ha de ser la clau del nostre èxit.
La humilitat i la modèstia sempre han estat, des dels nostres orígens l’any 1904, la nostra marca definitòria. L’Atlètic Balears té el seu origen en el club que fundaren els treballadors del port de Palma, majoritàriament, en el seus inicis, mecànics de Isleña Marítima (actual Transmediterránea). Conten les cròniques de l’època que, davant la pobresa dels fundadors, les primeres samarretes que portaren per disputar els seus partits foren les seves granotes velles de treball, amb les mànigues i cames tallades, a les que li cosiren franges blanques, intentant imitar els colors de les xemeneies dels vaixells de la companyia a la qual treballaven (colors que, a l’hora, representaven els blau de la mar i el blanc dels niguls del cel). Ben aviat al Mecànic Futbol Club se li anaren sumant com a aficionats acèrrims els estibadors del moll, els pescadors, i, poc a poc, tota casta de treballadors, iniciant una inèrcia que dugué a què, amb el pas del temps, el que des de l’any 1920 es digué Balears Futbol Club, aglutinés a amplies classes populars de Palma. Aquests orígens han generat un ADN molt especial en una afició, la baleàrica, que sempre, hagi passat el que hagi passat (amb més moments dolents que no de bons al llarg de la nostra història, seguem sincers...), ha estat al costat de forma fidel als seus colors.
No sé a quina categoria jugarem la temporada vinent, però el que sí que tenc molt clar és que, sota cap concepte, hem de canviar la nostra filosofia d’humilitat, pobresa i treball que ens ha caracteritzat sempre; una filosofia forjada a pols durant més de cent anys d’història i que ha generat una idiosincràsia molt peculiar entre la nostra afició. Aquesta és la nostra única força i ha de ser la clau del nostre èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada