31 de maig 2012

Els jocs de la fam (The Hunger Games)

Ahir vaig tenir l'oportunitat de veure aquesta magnífica pel·lícula. No he tingut encara, no obstant, el plaer de llegir la novel·la. La pel·lícula és llarga, però ràpida, no té moments d'avorriment, està ben tramada, amb acurades acceleracions argumentals i sense cap llacuna en la trama que sigui remarcable. D'entre les interpretacions, tot i que sigui molt secundària, destacaria la den Donald Sutherland, un dels meus actors favorits, fent del dolent President Snow. 

La pel·lícula és l'adaptació d'un llibre del mateix títol. Tot i ser el llibre molt recent (2008) té un argument que presenta, al meu entendre, un transfons que m'ha recordat molt les meves lectura, quan era adolescent, de dues obres clàssiques de la literatura de ciència futurista: 1984 de n'Orwell (escrita l'any 1948) i Un Món Feliç den Huxley (escrita l'any 1932). Aquests llibres m'encantaren, descrivint determinades coses que dècades després es varen produir (malauradament algunes d'elles). En The Hunger Games el paper de les pantalles em recorda molt el paper de les mateixes, com a instrument de diversió i control a l'hora, que apareix a 1984. The Hunger Games es una visió duta a l'extrem del realitys shows televisius. I no ho puc evitar... determinades escenes de la pel·lícula em recordaren molt, malauradament també, a la programació de T5, La Siete, etc. etc. etc. La única diferència és que els programes de Gestevisión fan un sacrifici (per ara) incruent dels seus personatges. A més, s'entreveu al llarg de tota la pel·lícula una denúncia de l'estructura de classes, entre els d'adalt (els habitants del Capitoli) i els d'abaix (els 12 districtes), que també crec que està molt inspirada en el discurs tapat de lluita de classes que és tan propi de les obres n'Orwell, així com també el paper del control de la informació com a instrument de control de les masses. 

El dit, una bona pel·lícula que, sens dubte, donarà lloc a una important saga.