Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat ,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.
Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.
Bruixa de dol
Maria Mercè Marçal
1 comentari:
Un dels meus poemes predilectes.
Publica un comentari a l'entrada