Midnight in Paris

Supòs que molta de gent anirà a veure la darrera pel·lícula den Woody Allen, Midnight in Paris, per veure a na Carla Bruni en una petita aparició. Altres, amb afanys pseudointel·lectuals, ho faran simplement per lluir-se davant les amistats de poder dir que han anat a veure una peli del gran director de Manhattan. En el meu cas, no hi vaig anar ni per una cosa ni per l'altra. Hi vaig anar com a simple fan del director, però amb una certa inèrcia ja que el film, fins ara, havia passat bastant desapercebut per bona part de la crítica i els mitjans de comunicació. En tot cas, la cinta me va sorprendre molt, i en sentit positiu. Un argument extremadament original, que ens transporta al París dels anys 20, apareixent els principals artistes i intel·lectuals de l'època, amb les seves llums i obres. Hi surten des de en Picasso fins a n'en Matisse, del torero Juan Belmonte a l'extravagància de Dalí (Adrien Brody) passant per Luis Buñuel. Mereix menció especial la interpretació que es fa de Hemingway (Corey Stoll). En definitiva, una de les millors pel·lícules den Woody Allen en la darrera dècada, un film que, pel meu gust, està al nivell de Vicky, Cristina, Barcelona i, fins i tot, m'atreviria a dir que està per damunt de la magistral Match Point. Mencionar, per últim, que la pel·lícula està produïda pel grup mediàtic de comunicació català Mediapro.