Democràcia Real

Seguesc amb atenció els esdeveniments que s'estan produint vinculats a les concentracions que es produeixen sota la denominació "Democracia Real Ya". No em sumaré de forma cega a les lloances que estan rebent de fonts diverses els acampats. Intentaré, en canvi, treure determinades qüestions que me preocupen d'aquest moviment, tot i que els meus comentaris puguin considerar-se políticament incorrectes en un moment en que tothom tira flors als manifestants. He de començar dient que consider molt positiu que la gent es rebel·li davant una situació general que és insostenible. Que de forma espontània milers de persones es tirin al carrer fent front al bipartidisme i a la dictadura del capital i els mercats financers és una gran i inesperada notícia. De totes formes, els moviments socials tendeixen a fracassar si no compten amb un mínim d'organització i claredat ideològica. A més, en ocasions, el moviment pot generar un efecte rèplica en sentit invers en l'electorat. En aquest sentit, jo pos d'exemple el ja mític maig francès de 1968. Així, a França, després del maig francès, vingueren les eleccions del mes de juny. I en aquelles eleccions, un mes després de la "revolució", la dreta francesa va treure uns resultats espectaculars amb el 60 % dels vots i 293 diputats. Esperem que en aquesta ocasió no es repeteixi la història.

Del moviment "Democracia Real Ya" em preocupa també el seu caràcter anàrquic. Sense un mínim d'organització i estructuració ideològica és impossible que un moviment polític acabi consolidant-se, o fins i tot triomfant socialment. Si tornam a la comparança amb el maig francès, hem de recordar que si bé és cert que qui va començar les protestes foren els estudiants, també ho és que no va quallar el moviment anàrquic estudiantil fins el PCF i el seu sindicat CGT es sumaren a les reivindicacions convocant una vaga general.  

En quant a les propostes ideològiques concretes del moviment "Democracia Real Ya", poc a poc es van coneixent, i discrep profundament d'alguna d'elles. S'ha dit durant aquesta nit que s'havia proposat un canvi en la llei electoral i que es crei una "circumscripció única" per tota Espanya. Aquesta visió té un profund caràcter jacobí, centralista i espanyolista, i, implicara desconèixer que hi ha determinats territoris que no formam part d'aquesta realitat pretesament uniforme que li fan dir Espanya; i, per tant, com a territoris històrics que aspiram a la sobirania volem elegir els nostres diputats en el nostre territori, no som ni districtes ni províncies de ningú. Per un altre costat, es demana que els partits polítics no es financin de fons públics. Molt bé, i quina alternativa proposen? Què es financin de "donacions" de milionaris? Què es financin amb "ajuts" de constructores d'obra pública? L'autonomia financera és una garantia d'independència política i crec que podem parlar de canviar el sistema de finançament polític però, per favor, no caiguem en la demagògia. Podria parlar molt d'altres elements amb els que tenc seriosos dubtes sobre la coherència ideològica del moviment, però n'hi ha un que em crida l'atenció: diuen que són un moviment apartidista, però ahir vaig sentir a un portaveu que deia que es plantejaven constituir-se en partit polític. Com s'entén això?

En definitiva, i en conclusió, crec que el moviment és positiu ja que ha permès espavilar a la ciutadania i cridar l'atenció als mitjans de comunicació. En tot cas, trob també que és un moviment que està molt verd, amb grans incoherències estructurals i ideològiques, i que si no s'organitza i rearma intel·lectualment pot quedar en res.