Segons les filtracions que surten del Tribunal Constitucional, sembla que l'alt tribunal espanyol es carregarà bona part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. L'Estatut de Catalunya fou aprovat pel 88% del Parlament de Catalunya, ratificat per la majoria absoluta de les Corts espanyoles, i tornat a ratificar en referèndum pel 73,9% del poble català. Ara, anys després de què es vengui aplicant l'Estatut sense cap tipus de problema, ni jurídic ni institucional, sembla que 12 magistrats espanyols poden tomar l'Estatut i crear una greu crisi institucional. Aquests 12 magistrats han estat elegits, com no, pels grans partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, repartint-se els nomenaments per quotes partidistes. A on queda la democràcia i el principi de separació de poders quan 12 persones, nomenades a dit políticament, són capaces de destruir la voluntat de tot un poble manifestada a través dels seus representants i ratificada per referèndum?
4 comentaris:
Bon dia, senyor Bennàsar. Som un dels habituals lectors del seu blog, encara que coment molt poques vegades. En primer lloc, crec que hauriem de matisar que va votar el 73'9% de manera favorable, però no del total de població amb dret a votar, sinó un 73'9% del 49'4% que van anar a votar. Tant el 50'6% que no van votar, com el 26'1€ que no van dir que "sí", són també poble català.
Encara que a la teoria pot paréixer que 12 personatges anomenats a dit no tenen legitimitat per a declarar els aspectes constitucionals de l'Estatut, hem de reconéixer que aquest text legal, que ha de ser aprovat per Llei Orgànica (de l'Estat, no ho oblidem), no converteix la Comunitat de Catalunya en sobirana. No pot donar-se lleis més enllà de la Constitució. I si els guardians de la Carta Magna ho motiven suficientment, els aspectes inconstitucionals hauran d'anular-se. A més, com vostè sap, després de la reforma de la LOTC no només els partits majoritaris anomenen magistrats, sinó les Comunitats a travès del mecanisme complex que hem pogut veure recentment.
Sorprenen postures com la presa per La Vanguardia o catedràtics com Pérez Royo, de "deixar-ho córrer", d'obviar el control constitucional a una llei, tombant d'arrel els principis de jerarquia normativa, encara que ja hagi desplegat efectes. Els criteris polítics no deuen desfer l'entramat de l'ordenament jurídic, perquè sinó no hauriem après res de Schmitt, dels anys 30 i la posguerra mundial.
Quant al tema nacional, s'acabarà reconeguent Catalunya com a nació qualque dia, tal vegada no jurídica; seguint criteris teòrics del politòleg Miquel Caminal, ja podriem dir que és una nació històrica i cultural. Tenint en compte la relació entre nació i sobirania, aquí radica la dificultat de que es reconegui com a nació jurídica. Però en aquests moments no es pot parlar de nació jurídica, atesa la Constitució.
Quins són els aspectes que més valora vostè, com a jurista, de l'Estatut que podrien perjudicar el poble català després de la Sentència?
Salut i bon estiu
Tenint en compte que molts dels que no varen dir que sí ho feren degut a què consideraven l'Estatut insuficient consider que hi ha una amplia majoria del poble que reclama una àmplia millora del nivell d'autonomia. El pacte Mas - Zapatero no me va agradar gens en el seu moment, i ho vaig trobar una punyalada socialista al tripartit però l'Estatut suposava, sens dubte, un avanç notable en l'autogovern. L'efecte trencadissa d'una sentència desfavorable del constitucional afectarà, sobretot, a la tradició pactista dels Estatuts i més, sent un Estatut del 151, un pacte refrendat per la majoria del poble català de forma directa. Crec que pot tenir un efecte sobre el procés autonòmic semblant a la que va tenir l'aprovació (en la redacció inicial) de la LOAPA. En quant a les meves crítiques al TC, ho són en relació al seu mecanisme de funcionament i elecció dels membres, així com en quant a un tema de principis. Jo, filosòficament, estic proper a l'escola dels Critic Legal Studies i crec que les grans decisions jurídiques (hard cases) són, en el fons, decisions polítiques. Aquí tenim un model de TC en el qual no hi participen les CCAA, ja que tal i com preveu l'article 159 de la CE els seus magistrats són elegits pels poders centrals centrals de l'Estat. Altre cosa seria si tinguessim un Senat federal i els 4 magistrats elegits per la Cambra alta fossin quota autonòmica. Son, per tant, magistrats elegits per les Corts, govern central i consell del poder judicial els que han dirimir els conflictes entre el mateix Estat i les CCAA.
159.1 El Tribunal Constitucional se compone de 12 miembros nombrados por el Rey; de ellos, cuatro a propuesta del Congreso por mayoría de tres quintos de sus miembros; cuatro a propuesta del Senado, con idéntica mayoría; dos a propuesta del Gobierno y dos a propuesta del Consejo General del Poder Judicial.
Gràcies per contestar, senyor Bennàssar. Estic molt d'acord en que suposarà un canvi en la tradició pactista, tenint en compte sobretot com es van iniciar aquests processos de reforma estatutària i la inestabilitat d'un govern central que necessitava pactes per a mantenir-se com a majoria minoritària. Tristament un joc polític de suma zero on els interessos en joc eren massa delicats.
Als paradigmes, com el que vostè esmenta dels Critical Legal Studies, o a corrents pròximes a l'Escola Lliure, així com al dogmatisme més sectari i ancorat a la Il·lustració, es troba la comfrontació entre el poder judicial i els demés poders. Si donem s'importància que té a la seguretat jurídica, el poder judicial representarà un paper més important que, per exemple, el legislatiu. I si continuem amb les tesis kelsenianes de la jerarquia normativa, el TC, per molt desprestigiat que estigui, acompleix la funció més important d'un Estat. Ara, si no mos importa la seguretat jurídica o el paper de la Constitució com a norma suprema, podem dir que no farem cas de les Sentències o que s'ha agredit la sobirania del poble català, sobirania que no existeix (encara), com és evident.
També pens que si el poble català vol avançar en el seu autogovern, hauria de poder fer-ho, i no trobar-se amb les dificultats constitucionals que es van dissenyar en sortir del centralisme més espès i dur. Per això hi ha qui aprecia aquesta reforma com reforma constitucional encoberta, que sectors conservadors argumenten per a desprestigiar l'Estatut, però que realment pareix que sigui l'unic camí per a aconseguir un federalisme, sigui simètric o assimètric. Si ho miram en aquest aspecte, estic bàsicament a favor, encara que no en les formes, sí en el fons.
Si tiren enrere els punts clau de l'Estatut, ZP quedarà descobert en les seves estratègies, i el poble català haurà vist prostituïdes les seves lleis bàsiques. També cal veure quins són aquests punts clau, i no els més simbòlics. Si no tiren enrere res de l'Estatut el sistema normatiu es veurà superat per la política, el positivisme no tindrà raó de ser i es concediran poders extraordinaris a les Assemblees Autonòmiques, sense tenir-los constitucionalment.
Com diu el senyor Molas, socialista català per cert, abstenir-se és una altra forma de participar, però no es pot interpretar aquesta abstenció de forma arbitrària, perquè ni tan sols ses enquestes mos permetrien saber perquè no va votar més de la meitat del poble català. Si no van votar, no van donar la seva opinió de manera vàl·lida.
Salut.
P.S.: "Artículo 16.1. (segon paràgraf) Los Magistrados propuestos por el Senado serán elegidos entre los candidatos presentados por las Asambleas Legislativas de las Comunidades Autónomas en los términos que determine el Reglamento de la Cámara." (Veure al respecte l'Article 184.7 i següents del Reglament del Senat.)
El sistema d'elecció està prostituït des de el principi de l'etapa constitucional i la distribució de noms es fa per quotes dels dos grans partits fora importar per quina institució s'elegeixen els magistrat. Es posen els llocs a renovar en un mateix sac, es reparteixen entre els dos grans partits, i després resulta un simple formalisme veure quin és el sustent constitucional que fonamenta el nomenament. Les Cambres actuen com a simple corretja de transmissió dels partits.
En quant a l'abstenció activa, aquest és l'argument que sempre ha defensat el nacionalisme basc ja que l'abstenció superà de molt el número de vots favorables a l'Estatut de Guernika, cosa que fou interpretada com un vot de càstig a un Estatut que no reconeixia plenament els drets nacionals d'Euskal Herria.
Kelsenià no ho sóc gaire, i sempre m'he mostrat crític amb el positivisme. La seguratat jurídica depén no tan sols d'un sistema piramidal kelsenià sinó també del respecte del principi de separació de poders, cosa que, a l'Estat espanyol, des de sempre, no s'ha respectat. Recordem la frase d'Alfonso Guerra, davant el cangi de la LOPJ sobre el sistema de nomenaments dels membres del CGPJ: "Montesquieu ha muerto". Vaig sentir dir a una conferència, per part d'un excompany de Consell de Ministres d'Alfonso Guerra, que n'Alfonso havia errat una cosa: Montesquieu, a Espanya, mai havia arribat a néixer, per tant, era difícil que ningú el pogués matar.
Publica un comentari a l'entrada