31 d’agost 2009

Canvis polítics a Japó i Alemanya

A Japó el Partit Liberal, que duia 50 anys governant, ha perdut les eleccions. Entren en el govern, amb una victòria històrica, el Partit Demòcrata, que ja ha anunciat que farà coalició (fora necessitar-ho) amb el més esquerranosos membres del Partit Socialdemòcrata. Els principals elements programàtics que han contribuït a una victòria del centre esquerra japonès són qüestions que a l'Europa occidental les tenim ja com a conquestes intocables. Així, la revolució dels demòcrates japonesos es basa en què els treballadors puguin tenir vacances, en una millora de les pensions, o en què els estudis de batxillerat siguin gratuïts (la vertebració d'una gran universitat pública gratuïta sembla una quimera impossible al Japó). Tot plegat ens hauria de fer pensar que som molt afortunats amb l'Estat social que tenim a Europa.

A Alemanya, a tres Estats federals la dreta d'Àngela Merkel ha patit un seriós retrocés. A més, el partit de l'Esquerra (Die Linke) de Lafontain i Els Verds alemanys han pujat com l'escuma, a l'hora que els socialdemòcrates del SPD s'han mantingut. Tot plegat apunta a què si hi ha voluntat socialdemòcrata hi pot haver un govern d'esquerres a aquests länders. En tot cas, també es pot donar un pacte SPD i CDU per excloure l'entrada dels postcomunistes de l'Esquerra i de Verds als govern federals. En aquest sentit, sempre m'ha cridat l'atenció aquesta "responsabilitat d'Estat" del que han fet gala els socialdemòcrates de tot el Món en múltiples ocasions per intentar excloure els seus rivals de més a l'esquerra de tasques governamentals. Sense anar més enfora, tenim a l'Estat espanyol una situació de la qual la gent no s'enrecorda: A Navarra governa el PP amb el suport tàcit del PSOE ja que els socialdemòcrates espanyols es negaren a governar amb l'esquerra nacionalista de Nafarroa Bai. Després, els populars espanyols els hi tornaren el favor fent a Patxi López president d'Euskadi.