Molt interessant article de Miquel López Crespí sobre el primer govern d'esquerres postfranquista a l'Ajuntament de Palma. Es veu que el PSM ja tenia aleshores dues ànimes: una més esquerrana, i una altra eminentment nacionalista. La història és cíclica, tal i com va escriure Marx al preàmbul del 18 Brumuari de Napoleó Bonapart. Reproduesc, acollint-me al dret de cita, un petit fragment d'aquest article que parla d'un episodi cabdal de la política illenca:
Hi havia membres de la direcció del PSM entestats en pactar amb UCD, «pel bé del nacionalisme», explicaven. S'havia d'escollir dreta o esquerra. Inexorablement arribava el moment d'escollir. Els terminis legals finien i tot depenia del vot del PSM. En Ramon Aguiló no sabrà mai el prop que va estar no ser mai batle de Palma! El nostre vot decidia si era l'UCD o el PSOE -aliat amb PCE i PSM- qui es feia amb el govern municipal. La reunió definitiva en el local del Temple fou dura. Record que combatre a fons la posició que pretenia un pacte amb UCD ja que em semblava eminentment reaccionària. Hi hagué torn d'intervencions. Finalment la major part de l'executiva del PSM de la qual jo formava part es decantà per llevar la batlia a la dreta de sempre. Fou quan s'optà per enfortir les posicions de l'esquerra i rebutjar les suggerències de pacte amb els hereus del Movimiento. Al cap d'infinites hores de discussió (la nit s'eternitzava), finalment, a mà alçada, decidírem respectar la voluntat de Ciutat i anar cap a un pacte PSOE-PCE-PSM que donàs la batlia a membres de l'oposició antifranquista.
2 comentaris:
No només el PSM és un partit amb dues ànimes. Aquestes diferents tendències conviuen a la majoria de partits, però es solen manifestar sobretot en temps de crisis, dubtes i derrotes.
Però, almenys de moment, dins el PSM, només hi ha una de les dues ànimes. L'altra ara és l'entitat pròpia Entesa.
Totalment d'acord sepharad. El VIII congrés del PSM va servir per aclarir moltes de coses ideològicament dins el partit. El Bloc és un projecte estratègic que hem d'interar consolidar per ocupar un espai semblant al que ocupa el BNG a Galícia o, fins i tot, Nafarroa Bai a Navarra. I en quant a Entesa, els resultats que han tret ho diuen tot. Gràcies a l'escissió, entre altres coses, governa el PP a Santa Eugènia o s'ha perdut la majoria absoluta a pobles com Vilafranca. Ells sabran de quina manera han contribuït al canvi polític d'aquest País.
Publica un comentari a l'entrada