Aquest blog, que el vaig començar ja fa anys com un simple entreteniment, ha superat avui les 10.000 visites. Aquest rècord es produeix precisament en un dia tan significatiu com és la diada de Sant Jordi. Als lectors, només els puc dir que continuaré llegint, escrivint i lluitant contra el dragó, a l'igual que va fer el màrtir cristià. Un Sant, Sant Jordi, que curiosament fou, des de que així ho instauràs el Rei Pere I d'Aragó l'any 1094, el patró de l'exèrcit de la corona catalano-aragonesa. Per això és bo incovar a n'aquest Sant cada pic que vulguem plantar batalla a l'enemic. Conten les cròniques, en aquest sentit, que l'aparició d'un cavaller blanc durant l'assalt de la murada de Medina Mayurca fou interpretada pels sarraïns com a l'aparició del mateix Sant Jordi, i fou aquesta una de les causes que possibilitaren la victòria catalana front als defensors àrabs. Així, i en una època de fort menyspreu cap a la cultura i la història, reproduiré un fragment d'un poema del gran poeta català Joan Maragall allà a on es glosa l'esmentada aparició:
Tota la nit ha vetllat,
i quan veu l'alba esclarida
alça l'espasa real
bo i cridant: Santa Maria!
Tots els cavallers s'aixequen,
mes els raca l'embestida.
«Vergonya, barons, vergonya!»,
clama el rei en santa ira;
i com fera celestial
entra al combat i els hi atia.
Fou llavors que els sarraïns,
amb ullada estamordida,
van veure la host catalana
com mai ningú més l'ha vista,
i al blanc cavaller Sant Jordi
lluitar en nostra companyia.
(Visions i Cants, Joan Maragall)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada